Deu anys després

Visitem alguns monuments de Tàrraco declarats Patrimoni de la Humanitat

Els tarragonins viuen, literalment, sobre l'antiga ciutat de Tàrraco: hom pot sopar a les voltes del circ o trobar inscripcions a façanes de la Part Alta. L'esplendor d'aquella capital imperial ha deixat nombroses restes arqueològiques, que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat. Era el dia 30 de novembre del 2000, i a punt de celebrar el desè aniversari d'aquell reconeixement, proposem una visita a alguns dels monuments que configuren aquest conjunt històric.

Tretze monuments

El conjunt arqueològic declarat Patrimoni de la Humanitat està format per tretze monuments. D'aquests, n'hi ha tres situats a Altafulla (la vil·la dels Munts), a Constantí (la vil·la de Centcelles) i a Roda de Berà (l'Arc de Berà). Els deu restants són a Tarragona. D'aquests, però, n'hi ha que no són visitables, com les restes del teatre romà, o l'aqüeducte del Francolí, ara en obres, i d'altres són fora de la trama urbana, com la Torre dels Escipions i l'agulla del Mèdol.

La proposta, doncs, és fer una primera aproximació a Tàrraco tot passejant pels carrers de l'actual Tarragona.

La maqueta

És molt recomanable començar el recorregut a la volta del Pallol, vora la muralla, que havia format part de les construccions del Fòrum Provincial de Tàrraco. Ara hi ha la maqueta que reprodueix la ciutat al segle II dC, quan va assolir la seva màxima esplendor: l'emperador August, que hi havia residit entre els anys 26-25 aC, va reorganitzar els territoris d'Hispània, i va confirmar Tàrraco com la capital de la província Tarraconensis, cosa que va suposar un fort impuls per a la ciutat.

Així doncs, observar la maqueta permet situar on eren els principals edificis públics de la ciutat: el fòrum provincial, destinat al govern de la província; el circ, on es disputaven les curses de carros; l'amfiteatre, on es feien els espectacles de gladiadors i de lluites de feres; el teatre; el fòrum de la colònia, centre de la vida ciutadana i altres infraestructures, com ara el port, l'aqüeducte per abastir d'aigua la ciutat o les muralles.

Un cop visualitzada Tàrraco, el següent pas és la visita de les restes arqueològiques. Per proximitat, hom pot visitar el passeig Arqueològic. S'hi accedeix per l'avinguda Catalunya i permet observar panys perfectament conservats de la muralla romana, amb els grans blocs megalítics i torres com la de Minerva, que conté l'escultura i la inscripció romana més antiga de la Península. De nou al portal del Roser, passegem pels carrers estrets de la Part Alta per arribar a la plaça del Fòrum, on hi ha restes del Fòrum provincial. D'allí ens dirigim cap a la plaça del Rei, on cal visitar el Museu Nacional Arqueològic. Som a tocar del Pretori (una de les torres del Fòrum Provincial, reconvertida en castell del rei durant l'edat mitjana) i del circ, un dels més ben conservats d'Occident, tot i que bona part de la seva estructura resta sota edificis de la Part Alta. Molt a prop, a tocar de la Via Augusta podem entrar a l'amfiteatre. Finalment, deixem el mar per atansar-nos cap al riu Francolí per visitar el Museu i una part de la Necròpolis paleocristiana.

Tàrraco Viva

Del 18 al 30 de maig se celebrarà el festival de divulgació Tàrraco Viva: als monuments hi haurà grups de recreació històrica que mostraran diferents aspectes de la vida a la ciutat ara fa 2.000 anys.

PER ARRIBAR-HI

En cotxe. Sortida 33 de l'autopista AP-7 i N-240, N-340, Autovia del Mediterrani (A-7), T-11/ N- 420.
En tren. Estació de Renfe a la ciutat i, a pocs quilòmetres, alta velocitat a l'estació del Camp de Tarragona.
En avió i per mar. A pocs quilòmetres, aeroport de Reus, i al port, Club Nàutic i Marina Port Tarraco.
Museu Nacional Arqueològic. Pl. del Rei, n. 5 977 23 62 09 www.mnat.cat
Museu i Necròpolis paleocristianes. Av. Ramon i Cajal, 80. 977 21 11 75 www.mnat.cat
Museu d'Història de Tarragona. C/ Cavallers, 14 977 24 27 52 www.museutgn.com
Patronat Municipal de Turisme. C/ Major, 39 www.tarragonaturisme.cat

Ciutats Patrimoni de la Humanitat

M.J.R.

Tarragona forma part del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya junt amb Alcalá de Henares, Àvila, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, Sant Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostel·la, Segovia i Toledo. L'entitat es va crear amb la finalitat d'actuar de manera conjunta en la defensa del patrimoni històric i compartir experiències. L'entitat també promociona turísticament aquestes ciutats.

Més informació a: www.ciudadespatrimonio.org



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.