Homenatge al monestir de Sant Daniel
El muntatge floral a torre Gironella repassa la història de la congregació a Girona
La congregació de monges de Sant Daniel és l'única de Catalunya que continua vivint a l'indret de fundació de la comunitat, com assenyala una part del vídeo històric. El mil·lenari –la data exacta de fundació va ser el 1015– ha servit a Maite Prats i Marianna Colmenero per recrear un ambient místic i de recolliment, amb l'objectiu de recuperar la contemplació que presideix el monestir de Sant Daniel des de la seva creació. Els jocs de miralls busquen una visió onírica, mentre que la pedra blanca i la música empenyen el visitant cap al fons, on un llit de flors suporta una recreació del sarcòfag de sant Daniel. L'espai de torre Gironella es completa amb elements d'Armènia, d'on era originari sant Daniel, amb una reproducció de l'arca de Noè i una imatge on suposadament hauria arribat l'arca en territori armeni –ara dins les fronteres de Turquia.
Deixar-ho obert a l'estiu
Josep Tarrés, ànima dels jardins dels Alemanys, considera que torre Gironella hauria de continuar oberta amb el muntatge de flors tot l'estiu per promoure el monestir de Sant Daniel i garantir un atractiu nou per als turistes, així com fer concerts a fora.
Rectificació dels premis
Els premiats en rosa individual són Llorenç Mas, José Bodi i Teresa Farré, i no els que es deia per error en l'edició d'ahir.
Donar o no donar corda
Hom frueix alabant els treballs ben fets, lloant la vena artística, enardint els joves participants, felicitant els veterans, compartint vivències i admirant els professionals, ajudant a mantenir el nivell de satisfacció dels participants en l'exposició. Per fer justícia a l'estètica de l'exposició, hom hauria de dedicar un bon espai per criticar els espais –florals o no– evidentment impresentables. Hi ha els que prescindeixen dels principis artístics més elementals i s'endinsen en la barroeria més vulgar. La casuística ha augmentat. Qui no ha vist muntatges que són autèntiques burles? Que no em repliquin que és art mesurat amb altres paràmetres! El bon gust no ha envellit, afortunadament.
Una tàctica dóna bon resultat: ignorar-los. Amb excepcions que més que crítiques són consells, l'he practicada. Avui, però, trenco la treva. Dimecres 12: al carrer Alemanys 4, un cartell amb «Escola de Turisme de la UdG» assenyala un pati visitable. Nombroses persones entren i surten. Em poso a la fila i pujo un bon tram d'escales. Passo per la recepció, el bar i surto a la terrassa.
En aquesta, taules i cadires i estudiants que parlen. Sobre alguna de les taules, el servei i un petit gerro amb dues insípides flors. Això és el pati? És una burla o una broma pesada tirant a presa de pèl! Qui ho ha autoritzat? No s'adonen els autors que «el pati» és de la UdG? Quina opinió se n'hauran emportat, de la nostra universitat, els centenars de visitants enganyats? Els promotors dels patis, Amics de la Girona Antiga, controlen quelcom? Ho dubto. No és el primer cas.
