Calafell obre un front contra l’ocupació il·legal
Dilluns els alcaldes del Pacte de Berà es trobaran en una reunió monogràfica per reclamar més competències
En l’últim any, a Calafell, s’han registrat 50 casos d’ocupacions conflictives
L’alcalde de Calafell, Ramon Ferrer, està disposat a obrir un front contra l’ocupació il·legal d’habitatges, que, en els últims dos anys, ha esdevingut un greu problema al municipi. La mateixa setmana que el consell d’alcaldes de l’Alt Penedès posava sobre la taula la problemàtica derivada de les ocupacions il·legals a la comarca, al Baix Penedès, els Mossos van detenir sis joves i en van identificar set més que, en algun cas, vivien en habitatges ocupats il·legalment des de feia més d’un any i mig a Calafell. L’operació es va precipitar quan la Policia Local, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, va identificar els ocupes de dos edificis de Calafell com els presumptes autors de robatoris amb violència, furts, delictes contra la propietat i estafa en diferents habitatges i establiments del poble durant les últimes setmanes.
L’Ajuntament de Calafell va aconseguir, en aquest cas, tapiar l’entrada als habitatges afectats en aquesta operació (un edifici amb dos pisos i un local al carrer Joan Miró, i cinc pisos propietat de la societat immobiliària Sareb, a la rambla Mossèn Josep Tobella), on els ocupes havien provocat aldarulls i conflictes amb els veïns de l’edifici.
Reunió del Pacte de Berà
Les queixes de l’alcalde de Calafell davant la manca de competències dels ajuntaments per fer front a aquestes situacions ha provocat, de moment, una reunió monogràfica dels alcaldes del Pacte de Berà, dilluns vinent. Segons Ferrer, els problemes derivats de les ocupacions il·legals són habituals i compartits en tots els municipis de la zona. Per això, Ferrer considera que, tant des de l’àmbit judicial com des de l’àmbit polític, s’hauria de treballar conjuntament per afavorir una millora de competències a favor de l’administració local.
“L’única cosa que podem fer ara és tallar-los l’aigua quan es connecten de forma il·legal a la xarxa”, assegura Ferrer. Segons l’alcalde de Calafell aquesta és la pràctica habitual dels ajuntaments per intentar foragitar els ocupes, que només al·legant que fa més de dos dies que són a l’habitatge inicien un procés judicial que pot durar anys. “I a l’Ajuntament estem obligats a empadronar-los si ho demanen a l’adreça de l’habitatge que tenen ocupat”, explica Ferrer.
L’alcalde de Calafell, però, no està disposat a deixar que aquest sistema de vida s’instal·li al municipi i assegura que, des de l’Ajuntament, planificaran més actuacions com la de la setmana passada i faran pressió d’altres maneres per fer fora els ocupes il·legals del seu poble. Segons Ferrer, el perfil de l’ocupa ha variat molt en els últims anys. Si durant la crisi econòmica es trobaven amb molts casos de famílies desnonades o amb suport de Serveis Socials, als quals no els podien ni tallar l’aigua, ara hi ha molts casos de persones que han convertit l’ocupació en el seu modus vivendi.
“A Calafell ens hem trobat amb casos d’ocupació il·legal de cap de setmana en habitatges de segona residència”, explica Ramon Ferrer, amb indignació. L’alcalde de Calafell considera que s’ha de buscar un sistema de sancions més dures i efectives per evitar aquest problema.
Més de 50 casos llistats
L’Ajuntament de Calafell ha registrat un llista amb 50 ocupacions il·legals conflictives durant l’últim any al municipi. Segons l’alcalde, en aquesta llista hi ha des de pisos que són propietat de bancs i societats immobiliàries que van assumir els deutes de constructores que van desaparèixer durant la crisi fins a habitatges de segona residència o domicilis de vacances, que s’acaben convertint en punts conflictius amb els veïns, o espais de trobada de suposats delinqüents.
Ferrer assegura que els joves detinguts la setmana passada provenen majoritàriament de Ciutat Vella. “Surten de Barcelona perquè els fan fora i a la zona litoral han trobat un espai molt llaminer perquè hi ha habitatges de segona residència, i molts habitatges abandonats durant la crisi immobiliària”, explica Ferrer, que busca la col·laboració d’altres alcaldes per mirar de trobar solucions conjuntes.
