L’advocacia catalana promou l’aranès als jutjats amb els primers formularis

El Consell de l’Advocacia Catalana i l’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana van presentar ahir a Lleida els primers formularis jurídics en aranès, que es posen a disposició dels advocats per tal que puguin treballar en aquesta llengua als jutjats de Vielha. Es tracta d’una iniciativa pionera, que ha tingut la col·laboració del departament de Justícia i de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, amb l’objectiu d’impulsar l’ús de la llengua aranesa a la justícia. Hi ha dotze formularis, com ara sol·licituds de responsabilitat patrimonial, contractes, convenis reguladors, demandes de desnonament i escrits de defensa, entre d’altres. L’acte de presentació dels formularis va anar a càrrec del president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de Vic, Rogeli Montoliu Casals; el vicepresident del Consell i degà del Col·legi de Lleida, Jordi Albareda; el president de l’Institut d’Estudis Aranesos- Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jusèp-Loís Sans; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Lleida, Jaume Montfort.El president de la Comissió de Llengua del Consell, Rogeli Montoliu, va destacar que l’elaboració i difusió d’aquests formularis és una iniciativa pionera “que té per finalitat promoure l’ús de l’aranès en l’àmbit del dret i la justícia”. Montoliu va afegir que l’aranès, per la seva situació de llengua minoritària, “mereix una protecció especial de les institucions, i és fomentant-ne l’ús social com millor la podem protegir”. El també degà de Vic va demanar als operadors jurídics, a qui van especialment dirigits aquests formularis, “que en facin ús sense complexos i emprin l’aranès com a llengua vehicular a l’hora de relacionar-se de paraula i per escrit amb l’administració de justícia”. Montoliu va recordar que l’aranès és la llengua pròpia de la Val d’Aran i una de les tres llengües oficials a Catalunya, la qual cosa dóna dret a emprar-la lliurement davant l’Administració. També va animar a denunciar qualsevol situació que comporti la violació d’aquest dret lingüístic, “per una qüestió de coherència i de respecte, i com a una manera de lluitar contra el retrocés d’aquesta llengua minoritària”. Finalment, va ressaltar que “malgrat la situació de dificultat en la que es troba l’aranès, és una llengua viva, que entre totes i tots tenim la responsabilitat de protegir.