Societat

Segle xiii //

Dama de companyia

Bella d’Amichi, la nodrissa de la reina

DESCRITA A LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER COM UNA DONA SÀVIA I BONA, LA MARE DE ROGER DE LLÚRIA VA ANAR MOLT MÉS ENLLÀ DE LES SEVES OBLIGACIONS COM A DAMA DE COMPANYIA DE CONSTANÇA DE SICÍLIA: LI VA FER DE MARE EN UNA CORT ON LA SOLEDAT ES FEIA NOTAR.

Al contrari del que ens han venut els contes de fades des que érem al bressol, ser reina a l’edat mitjana no devia ser cap ganga. Volia dir casar-se per raons d’estat, separar-se de la família (sovint, també, del país d’origen) i viure sempre vigilada. En aquests casos, tenir algú al costat que t’ajudés i t’estimés com una mare no devia tenir preu. I Constança de Sicília va tenir aquesta sort amb Bella d’Amichi.

NOBLE COMPANYIA

Bella i el seu marit eren membres de la noblesa calabresa. Ella va tenir cura de Constança, filla del rei Manfred I de Sicília, des que era molt petita. Com que la princesa era òrfena de mare, el paper de dama de companyia va anar molt més enllà del que seria normal: no solament servia la noia, sinó que pràcticament l’estimava i l’educava com si fos la seva filla.

De fet, Bella tenia un fill propi que només tenia dos anys menys que la princesa. Es deia Roger i va heretar el nom del poble del seu pare com a cognom: Lauria (o Llúria). El 1262, Bella i Roger van formar part de la comitiva que va acompanyar Constança, de catorze anys, a casar-se amb el futur rei Pere el Gran. A la seva cort, a Roger el van educar els cavallers, i Bella va continuar al costat de la princesa. Va ser l’encarregada d’organitzar i gestionar l’entorn de la noia, i a ella mateixa se li van assignar quatre servidores i una mula. Se sap que va moure cel i terra per ajudar-la a quedar-se embarassada –buscant ajuda mèdica i divina– i que va estar al seu costat a València mentre paria l’hereu, Alfons.

‘SÀVIA DONA E BONA’

Bella també va viure prop de Constança el naixement de la resta dels seus fills; van patir juntes les absències dels marits i també estaven juntes quan el rei va nomenar almirall Roger de Llúria. En el parlament, Pere la va elogiar públicament: “En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós.” No se sap quan ni on va morir Bella d’Amichi, però ha quedat per a la història la seva relació amb Constança i la tendresa que tenia pel seu fill Roger. I les paraules de Ramon Muntaner a la seva Crònica, on la va descriure com una “sàvia dona e bona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Els veïns de l’edifici Venus qualifiquen de “xantatge” que per ser reallotjats hagin de retirar les demandes

Sant Adrià de Besòs
SOCIETAT

La Fiscalia demana exculpar els policies que van lesionar l’ull de Roger Español

BARCELONA
BREDA

Inauguren el projecte Reflex, que fomenta el desenvolupament sostenible

BREDA
Canvi climàtic

La temperatura global superarà el límit dels Acords de París aquest lustre

Barcelona

Comencen les obres del nou CAP

Hostalric
societat

L’Ajuntament recula i La Revisteria es podrà instal·lar al Born

Barcelona
URBANISME

El GEPEC i la Plataforma Lotte No presenten al·legacions al POUM

Mont-roig del Camp
societat

El bisbe de Girona es reincorpora al Bisbat després de passar la covid

girona
societat

La biblioteca de Palafrugell ofereix 150 obres d’art en préstec

palafrugell