Societat

? - València, 1460 //

Víctima de la transfòbia

Margarida Borràs, a la forca per culpa de la intolerància

DETINGUDA, TORTURADA I ESCARNIDA FINS AL DARRER DELS SEUS SOSPIRS. PER VIURE COM SE SENTIA, PER VIURE COM UNA DONA, VA MORIR PENJADA. VA SER, SEGURAMENT, LA PRIMERA PERSONA TRANSSEXUAL AJUSTICIADA A VALÈNCIA.

Aquell dilluns de finals de juliol del 1460, a València hi feia una calor enganxosa. No hi circulava l’aire, però sí l’excitació d’aquells dies en què passa alguna cosa especial. El trompeta recorria la ciutat i s’aturava a qualsevol racó on s’aplegués prou gent: l’església de Sant Joan de l’Hospital, una cantonada del carrer de la Pau o sota el portal de la Valldigna... L’home informava que aquell dia hi hauria l’execució d’un home que vivia com una dona. Una notícia tan sucosa es va escampar com la pólvora, i molta estona abans de l’hora marcada la plaça ja era plena de gom a gom d’homes, dones i nens.

TRANSSEXUAL AL SEGLE XV

Si la forca s’hagués plantat prop de la catedral, voldria dir que el reu era un cavaller. Si hagués estat al passeig de la Petxina, que era un heretge. Però aquell dia, l’escenari era la plaça del Mercat, l’espai destinat a condemnats comuns: assassins, lladres... Les execucions de sodomites no eren rares —sovint els cremaven—, però aquella era potser la primera persona transsexual que s’ajusticiava a València. La condemnada era Margarida Borràs, la filla d’un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d’home i a qui havien batejat com a Miquel. El capellà del rei Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va detallar al seu dietari quin havia estat el seu delicte: “Anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada”. Les autoritats també van detenir i torturar algunes persones que s’hi havien relacionat, però Margarida va pagar el preu més alt.

TORTURADA I VEXADA

Tal com va detallar Miralles, “la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes”. La van torturar, la van penjar amb escarni i la van enterrar en una fossa comuna, però no van aconseguir que la gent l’oblidés. Avui, més de cinc-cents anys després, és un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d’identitat sexual, i l’Ajuntament de València ha aprovat dedicar-li un carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia