Societat

Augmenten un 70% els ajuts d’urgència als gironins

L’Ajuntament preveu un hivern “molt dur” entre els col·lectius més vulnerables a causa de la pandèmia

Buscarà recursos “d’on sigui” per no deixar ningú desatès

Els serveis socials han atès el 7,5% d’habitants de Girona

“Han augmentat els usuaris dels serveis socials i s’han diversificat els perfils. Preveiem un hivern molt difícil.” Aquestes són les conclusions de la radiografia sobre l’impacte que la pandèmia de Covid-19 ha tingut fins ara en els serveis socials de la ciutat de Girona, exposades ahir per la regidora de l’àrea Núria Pi. Un panorama poc afalagador que fa preveure “episodis molt complicats” que, malgrat tot, el consistori assegura que no pensa desatendre: “No deixarem ningú enrere i atendrem tots els ciutadans que s’adrecin als serveis socials.”

Per fer-ho, Pi assegura que l’Ajuntament buscarà els diners “on sigui”, però també avisa que caldrà la col·laboració de l’Estat, a qui va criticar per la seva lentitud i pel fet de delegar en els ajuntaments competències que no haurien d’assumir, i l’aprovació d’un pressupost municipal per al 2021 que cobreixi les “necessitats dels gironins” en situacions de vulnerabilitat.

Més persones ateses

Els serveis socials de la ciutat han estat una de les àrees “més afectades” per la pandèmia. Segons dades facilitades pel consistori, el nombre de persones que han rebut ajudes d’urgència del gener al setembre s’ha increment en tan sols un any de 3.075 a 5.213. És a dir, un 70% més que l’any passat. Es tracta, en un 48% dels casos, d’ajuts per cobrir despeses bàsiques, com ara la compra d’aliments o el pagament de rebuts de l’habitatge. Una altra dada que posa en relleu la gravetat de la crisi social generada per la Covid-19 és que, també en dotze mesos, l’Ajuntament de Girona ha passat d’atendre el 6,7% dels habitants de la ciutat al 7,5%.

La regidora va avisar que, després d’una primera onada en què l’emergència va ser sobretot sanitària, ara estem entrant de ple en les “conseqüències” econòmiques i socials de la pandèmia. Unes conseqüències que també han fet incrementar el nombre de famílies amb pocs ingressos o cap. En aquest sentit, el 77% dels nuclis familiars que han rebut un ajut econòmic cobren menys de 1.000 euros mensuals i un 54%, menys de 500 euros. També hi hagut un augment de ciutadans sense cap mena d’ingrés: dels 161 de l’any passat als 464 d’aquest, gairebé el triple.

Nous perfils

La crisi causada per la pandèmia ha afectat majoritàriament aquelles persones que ja estaven en risc d’exclusió social, però s’hi ha sumat un perfil nou derivat de la precarietat laboral. Es tracta de persones que s’han quedat sense feina i que tenen problemes per cobrar els ERTO. Núria Pi va explicar quins eren els grups de població més afectats: “La gent amb un greu risc d’exclusió social, les famílies monoparentals o que subsisteixen de l’economia submergida, persones sense papers, cuidadores i netejadores.” En general, es tracta de famílies que han esgotat els seus estalvis i que no tenen cap “xarxa de suport”.

La regidora de Drets Socials també va explicar que les dificultats econòmiques i el risc de perdre l’habitatge han generat més “angoixa” entre els col·lectius més vulnerables. La pandèmia també ha augmentat el “malestar emocional” dels joves, perquè han perdut la feina o per la mort d’un familiar, i ha fet créixer les dificultats de conciliació en les famílies sense xarxa de suport. La regidora també va incidir en el risc d’augment de “l’escletxa digital” en el cas de les famílies que no disposin de la infraestructura necessària per fer un seguiment dels “deures escolars”o que no les sàpiguen fer servir. Aquesta situació també “genera estrès i desconcert” afegit a les famílies.

Núria Pi va aprofitar la roda de premsa per carregar contra l’Estat, a qui acusa de “lentitud” i de poca “eficàcia” en la tramitació d’ajuts. A més, considera que els ajuntaments estan “cobrint” urgències que no els pertoquen i va reclamar més implicació. “Creiem que l’hivern serà molt difícil”, va concloure.

Violència masclista

No augmenten els casos però sí la gravetat dels atesos

La radiografia sobre l’impacte de la pandèmia a Girona recull que, del gener al setembre, no hi ha hagut un augment significatiu de dones que hagin hagut de ser ateses a causa de la violència masclista a les llars. L’any passat es va haver d’acollir disset dones per les agressions que havien patit i aquest any, dinou. La regidora Núria Pi va especificar, però, que hi hagut un augment de la “complexitat” dels casos i del “nivell de violència” contra les víctimes. Fins a arribar al punt de “violència física severa” en algun cas, que va acabar amb hospitalització al Trueta de la dona agredida. També s’ha notat un increment de les amenaces amb arma blanca.

També hi ha hagut un increment de víctimes a les quals s’ha donat el dispositiu de seguiment Atenpro, que poden activar per avisar la policia en situacions de perill. Al setembre se’n van activar quatre –un més que el mateix mes de l’any passat– i està previst que aquest octubre se n’activin el mateix nombre. En relació amb l’Atenpro, Núria Pi va queixar-se que es dediquen recursos a fer un seguiment de les víctimes, però no a fer un seguiment dels agressors.

A més de les dones agredides, la regidora de Drets Socials va assenyalar la vulnerabilitat en què es troben els infants que continuen rebent visites dels pares agressors: “Es permeten aquestes trobades. I ens hem trobat casos d’agressions a les víctimes davant dels fills.”

Gent gran

Reforç dels serveis d’atenció a domicili

Núria Pi va assenyalar la gent gran entre els col·lectius més vulnerables que cal protegir en el context de pandèmia. Especialment en els casos de persones amb una dependència severa o sense una xarxa familiar de suport: “Surten menys i, com que tenen menys contactes socials, l’aïllament els fa patir més ansietat i depressió i que se’ls deteriori més ràpidament la salut emocional i cognitiva.” Per aquest motiu s’ha reforçat l’atenció a domicili i el servei de teleassistència, que permet donar suport emocional a la gent gran i, a més, els facilita l’accés als serveis sanitaris. A causa del tancament dels menjadors socials, també s’han incrementat els càterings a domicili. La regidora va assenyalar que la xarxa familiar continua sent la principal forma d’assistència a les persones grans, i la preferible. També va avançar que els serveis socials preveuen un augment de les peticions d’ajuts per a cuidadors no professionals.

Augment d’ajuts

Prestacions per a l’habitatge o aliments

Les demandes d’ajut que més han crescut del gener al setembre tenen a veure amb l’alimentació i l’habitatge (fins a un 48% del total). Per fer-hi front l’Ajuntament de Girona ha destinat 159.122 euros a una línia d’ajuts específics derivats de la Covid-19 articulats mitjançant unes targetes moneder. Aquestes targetes es tramiten d’un dia per l’altre amb l’objectiu de donar resposta a necessitats immediates de les persones vulnerables, atès que les ajudes d’urgència ordinàries tarden tres setmanes a ser tramitades. S’han concedit 1.712 targetes moneder del gener al setembre entre 793 nuclis familiars. En total se n’han beneficiat 2.378 persones.

El consistori també ha destinat més de 300.000 euros a respondre a les situacions d’emergència a la llar. En concret, 180.000 euros van ser per a ajudes a l’habitatge. També es van destinar 156.000 euros a ajuts per a subsistència, com ara la compra d’aliments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona