El turisme de muntanya escala la crisi
El sector dels esports d'aventura del Pirineu inicia la campanya amb optimisme gràcies a la climatologia
Si a l'hivern la combinació perfecta és neu i sol, a l'estiu els empresaris turístics demanen rius plens i dies tranquils. I la primera part, la dels rius plens, s'està complint com mai ho havia fet gràcies a un hivern que ha deixat grans reserves de neu a les capçaleres dels rius i a les pluges fortes que han omplert els embassaments durant el mes juny. «L'aigua té ara un nivell molt notable, ben típic de primavera, i això és excel·lent per al ràfting, que és la columna vertebral dels esports d'aventura al Pirineu», diu Florido Dolset, president de l'associació d'empreses de turisme actiu.
Els empresaris confien en una temporada bona. En la passada, les 150 empreses d'esports d'aventura de les terres de Lleida i del Pirineu van realitzar 600.000 activitats. La meitat van ser a la comarca del Pallars; i un 60% van tenir com a protagonista el riu Noguera Pallaresa, un riu especialment apte per al ràfting. Això converteix el Pallars i el Pirineu lleidatà en el punt més fort de l'Estat en ràfting i turisme d'aventura i el Noguera Pallaresa, en un dels tres millors rius d'Europa per a la pràctica d'aquestes activitats, segons es destaca des del sector.
L'aigua guanya la neu
La importància del sector ja està superant la dels esports d'hivern. «Al Pallars, l'impacte econòmic de l'esquí és de tres o quatre mesos; en canvi la temporada d'esports d'aventura i de natura comença a mitjan mes de març i acaba a mitjan octubre, i manté ocupades les empreses i els hotels durant vuit mesos», destaca Dolset. Els responsables de turisme de la Diputació de Lleida corroboren aquesta importància creixent del turisme d'estiu a les terres de Ponent i del Pirineu. L'impacte econòmic del turisme d'estiu arriba ja a uns 250 milions d'euros, segons les dades de l'any passat; és una xifra que es podria repetir aquest any, segons les previsions.
Més punts de seguretat
Aquest any, la principal novetat del sector del turisme d'aventura i de natura al Pirineu és la instal·lació de punts de seguretat, asfaltatge i embarcadors al llarg del recorregut del Noguera Pallaresa. Es tracta de zones de control on les empreses dedicades als esports d'aventura poden fer el seguiment de les activitats. El cost de l'operació ha estat de 600.000 euros, repartits entre les mateixes empreses del sector, la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya. Aquests punts de control s'han situat, sobretot, entre les poblacions de Llavorsí i Sort, que és el tram on es concentren bona part de les activitats a la comarca del Pallars Sobirà. L'altra novetat d'aquest any és l'extensió de l'oferta del turisme d'aventura i de natura a altres comarques amb menys tradició. Així, ja s'ofereixen activitats a les tretze comarques de les terres de Ponent, després que s'hagi obert una hípica al Pla d'Urgell, comarca on fins ara no hi havia cap activitat d'aquest tipus. L'estany d'Ivars i Vila-sana, però, està dotant de noves oportunitats turístiques aquesta zona del pla de Lleida.
Ràfting i hidrotrineu
El ràfting continua sent el rei del turisme d'aventura al Pirineu de Lleida. Aquests darrers anys moltes empreses ofereixen també la variant de l'hidrotrineu, que es practica de manera individual. El piragüisme –tot un clàssic– està guanyant adeptes en aigües braves i també en entorns controlats com ara el canal olímpic de la Seu d'Urgell. Hípica, senderisme, marxa nòrdica, excursions en BTT, quads en zones habilitades, salt de pont i barranquisme formen part de la resta d'oferta d'activitats que ofereixen les empreses del sector.
Tres estacions obertes
A més, tres estacions d'esquí del Pirineu lleidatà estan obertes durant l'estiu i ofereixen diverses activitats d'oci i esports de natura: Gran Pallars (Portainé i Espot), Vaquèira Beret i també Boí-Taüll. Aquesta última ha tancat el complex hoteler per la campanya d'estiu, però manté l'estació oberta per activitats relacionades amb els esports d'aventura i les excursions. L'estiu és, també, l'època de màxima afluència al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Mentre als despatxos es decideix l'ampliació de la zona protegida, enguany s'esperen mig miler de visitants, la majoria durant els mesos d'estiu.
Habitacions més barates a canvi de tenir els hotels plens
El Pirineu reclama que l'aeroport d'Alguaire s'orienti també al turisme d'estiu
d. m
«Som un sector d'establiments mitjans i petits amb prou agilitat per adaptar-nos a la situació del mercat», diu Serrano quan se li pregunta per la retallada de preus que s'observa en alguns establiments. «L'estiu passat ja es va fer d'una manera més moderada, ara potser una mica més, perquè veiem que és la manera d'aconseguir mantenir l'ocupació o fins i tot incrementar-la», diu Serrano, que, a més de presidir el Gremi d'Hostaleria de Lleida, és propietari d'un hotel a Vielha. «És cert que amb la crisi hi ha gent que ha anul·lat els grans viatges i opten pel turisme interior, però també cal oferir-los molt bon servei i una bona relació qualitat-preu», explica l'hoteler. Segons Serrano, la baixada de preus serà compensada per una major ocupació si el temps hi acompanya, de manera que es podria repetir la facturació de 250 milions d'euros en el sector turístic de Lleida i el Pirineu registrada l'estiu passat. La mitjana d'allotjament oscil·larà entre el 65% i el 95% segons la zona, segons les seves previsions.
Qui no té tant de marge són els propietaris de les cases de turisme rural, una modalitat d'allotjament que va a l'alça i que, de fet, és on s'està incrementant més l'oferta durant els darrers anys. Aquest any hi ha 189 places més en cases rurals, i s'arriba a un total de 578 places, gràcies sobretot a l'obertura de nous establiments a les comarques de la plana de Lleida. «Nosaltres no podem abaratir la tarifa perquè el marge és molt reduït, som petits empresaris que no podem jugar amb establiments en cadena ni abaratir costos de personal o de proveïdors», explica Lluís Farrero, president de la Federació de Turisme Rural de Lleida.
Tant Farrero com Serrano coincideixen a valorar l'aeroport d'Alguaire com una gran oportunitat per internacionalitzar el turisme del Pirineu de Lleida, tot i que encara és molt minoritari. Florido Dolcet, president de l'associació d'empreses de turisme actiu de Lleida, diu que només el 10% dels clients dels seus serveis són estrangers. Un 20% són d'altres indrets de l'Estat i prop del 70% són catalans. L'aeroport fa ara sis mesos que va entrar en servei i ofereix dos vols setmanals a París, Milà, Frankfurt i Palma. Serrano assenyala que la política comercial de l'aeroport s'hauria d'orientar també cap al turisme d'estiu, en lloc de vendre's únicament com a aeroport per a esquiadors del Pirineu en competència amb el de Tolosa.
Uns vint mil viatgers han passat per l'aeroport d'Alguaire aquests sis mesos. Uns deu mil venien de fora. Alguns empresaris, com ara Jaume Tàpies, president de l'organització internacional d'hotels Relais Châteaux i propietari de l'hotel El Castell de la Seu d'Urgell, han dit en una entrevista concedida a l'agència ACN que l'aeroport lleidatà encara té molt potencial per explotar, i creu que les autoritats ja haurien de pensar en una ampliació de pistes i terminal.
