Catalanisme a la vora de l’estany

Els historiadors Jordi Galofré i Josep Grabuleda i el politòleg Xavier Crehuet acaben de publicar El catalanisme a Banyoles ( Rigau Editors ), en què es descriu l’evolució del sentiment patriòtic català a la ciutat de l’estany –en un sentit ampli– des de la Renaixença fins als nostres dies. El lector hi podrà trobar els precedents del panorama polític actual a Banyoles (i la comarca en general), caracteritzat per un fort sentiment independentista, com ho demostren les xifres del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i els resultats de les eleccions. Respecte d’això últim, és interessant l’anàlisi que se’n fa en els darrers capítols. “El Pla de l’Estany –afirma Xavier Crehuet– ha consolidat el pas ideològic del catalanisme a l’independentisme, ja que l’ha incorporat com a ideologia i no com a factor conjuntural o de certa volatilitat.”

El treball cobreix les diferents etapes del catalanisme, sempre amb abundant aportació de noms de persones i d’entitats locals, com també una contextualització molt enriquidora. En els anys d’eclosió, es remarquen dos personatges clau de la Renaixença: el jesuïta Francesc Xavier Butinyà, conegut per haver fundar la congregació religiosa de les butinyanes, i el farmacèutic i polifacètic activista Pere Alsius, famós per haver estat el descobridor de la mandíbula de Banyoles. El primer va ser autor de diverses obres en català (quan usar la nostra llengua era un símbol clar de resistència) i el segon va ser dels signants de la carta a la reina Maria Cristina reclamant les institucions pròpies del país.

Però si hi ha un nom inclòs en el llibre que crida l’atenció és el de l’home que els autors presenten com a “segurament el primer independentista de Banyoles”. Es tracta de Josep Esparch i de Ametller (Banyoles, 1898-Perpinyà, 1977), un dels homes jutjats a l’Estat francès pel complot de Prats de Molló. Esparch era fill d’un republicà federal. En la guerra del Marroc va desertar i el 1921 es va establir a Perpinyà, on va conèixer Francesc Macià. En l’esmentat complot del 1926, va ser aquest banyolí l’encarregat de llogar la vil·la Denise, el centre d’operacions d’aquell intent frustrat d’envair Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera. Esparch va ser condemnat a l’expulsió de França i es va instal·lar a Brussel·les. En proclamar-se la II República, va tornar a Catalunya. Va participar en la insurrecció del 6 d’octubre del 1934 i en la defensa de Barcelona de l’inici de la Guerra Civil. En acabar aquesta, va haver d’exiliar-se nou.