El bluf del centre Bloom

El 20 de juny del 2012 s’obria al Parc Científic i Tecnològic de la UdG el centre Bloom, que havia de convertir Girona en un referent europeu en 3D i “tecnologies emergents”. Es destacava que era “un projecte únic a Europa” pel fet de reunir “tanta tecnologia en un mateix punt”, i que la intenció era captar talent i empreses perquè aportessin valor afegit al territori. Naixia després de tres anys de feina entre la fundació del parc, la universitat i l’Ajuntament, que van firmar un primer conveni el 2009 i el definitiu, el 2011. Era un projecte, el Clúster TIC Media, creat i dissenyat pel parc, però el consistori va fer de “tramitador” i el va presentar a una convocatòria de la Generalitat per accedir a fons europeus Feder, ja que anava adreçada a ens locals. Es va rebre l’ajut i la UE va pagar el 50% dels 1,8 milions de pressupost. La Diputació en va assumir un 25% i l’altre 25% va anar a càrrec de la UdG. El consistori es va ocupar de la compra del material necessari.

El Bloom va arrencar, però no va tenir l’èxit esperat. Va fer projectes per al consistori gironí, com ara el Mapping, però poca cosa més. Dos anys després de la inauguració, el director afirmava en un reportatge a L’Econòmic que el 2013 s’havien cobert despeses i que el 2014, amb un pressupost de 150.000 euros, preveien tenir beneficis. I remarcava que feien molta tasca d’assessorament gratuïta. En aquell moment estaven buscant inversors en eines de neurociència per a la medicina.

El parc va entrar en concurs de creditors el gener del 2015 i el Bloom va acabar desapareixent sense fer soroll. L’operació Feder es va donar per acabada –la Generalitat va requerir el 2015 a l’Ajuntament que n’acredités la finalització i la correcta execució, cosa que el consistori va fer, i l’abril del 2016 el govern català en va declarar la finalització– i el parc va notificar la resolució del conveni el febrer del 2016, “de mutu acord amb la UdG i l’Ajuntament”, tot i que aquestes dues parts mai ho van corroborar.

El 2018 el PSC va començar a alertar de desaparició de material i a posar en dubte la gestió del projecte. A principis del 2019 el cas va esclatar en el ple, arran d’un decret d’alcaldia que reclamava un inventari al parc perquè hi trobaven a faltar material. Tant el PSC com la CUP van demanar explicacions i, com que no van quedar satisfets amb la resposta, van demanar un informe jurídic al consistori. I fa poc el secretari l’ha lliurat.

L’informe conclou que l’Ajuntament ha complert els seus compromisos del conveni, però que no està acreditat que ho fes la fundació. Es destaca un text de l’administrador concursal del 2018 –arran de la petició del material del consistori– en què afirmava, sorprenentment, que el Bloom no havia tingut cap activitat. També s’assenyalen dubtes sobre la durada de la gestió, ja que el conveni parla de 20 anys, i no la cenyeix, doncs, només al Feder. A més, assenyala que el Feder havia d’estar vigent fins al juliol del 2017 per complir amb el compromís europeu. Pel que fa al material, es deixa clar que el parc tenia compromís de guàrdia i custòdia, i es recrimina al consistori que no donés d’alta al seu dia els béns en l’inventari general (es va acabar fent fa un any). També es conclou que el conveni continua vigent, perquè no totes les parts van subscriure el mutu acord. Per tot plegat, s’insta l’Ajuntament a fer un informe sobre el compliment de compromisos de la fundació i a extingir després el conveni, ja sigui per incompliment (exigint responsabilitats) o de mutu acord si tot és correcte.

L’informe ha portat el PSC i Guanyem a reclamar la compareixença de l’alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, preocupats “per les possibles conseqüències econòmiques que podrien afectar l’Ajuntament” si s’hagués de tornar l’ajut europeu. Des del PSC, Bea Esporrín destaca que l’informe “corrobora moltes de les irregularitats” que sospitaven, sobretot “indicis d’incompliment greu” de la fundació en la durada de la gestió i la custòdia dels béns. Des de Guanyem, Xevi Montoya posa èmfasi en el fet que el govern municipal s’hagi “desentès de bona part dels problemes associats al Bloom” i li reclama que compleixi ràpid les peticions del secretari.

Des del govern, Plana afirma que els fons europeus no perillen i reitera que tot s’ha fet correctament, com va acreditar la Generalitat el 2016. També afirma que des del consistori es va complir fins al juliol del 2017, perquè ja es tenia clar que era el que calia per no perdre el Feder. Així mateix, deixa clar que s’emprendrà tot el que requereix el secretari i va mostrar “confiança” en la fundació quant al compliment dels compromisos. Pel que fa a la durada, indica que els 20 anys feien referència a la cessió d’espai. La regidora reconeix l’error de l’inventari, ja esmenat, i, amb referència al material desaparegut, subratlla que té un “valor residual” per la ràpida caducitat dels aparells tecnològics. També veu el ràpid avenç de la tecnologia, i, per tant, l’obsolescència del 3D i altres tecnologies en poc temps, com una de les claus del fracàs i la curta durada del Bloom.