Religió
Les dones volen més
El papa Francesc ha establert, en un ‘motu proprio’, que les dones podran fer lectures i donar la comunió
Dones creients recorden que, a casa nostra, aquestes pràctiques ja fa més de quaranta anys que es fan
Teòlogues feministes creuen que no és cap pas important i, en tot cas, no aplana el camí al diaconat femení
L’Església catòlica reconeix per primer cop un ministeri litúrgic en què caben les dones
El papa ha establert amb el motu proprio Spiritus Domini, publicat el dilluns 11 de gener, que els ministeris de lector i acòlit –els anomenats ministeris laics, que, des del 1972, amb Pau VI, estaven reservats als homes– estiguin també oberts a les dones. El que ha fet Francesc ha estat modificar el primer paràgraf del cànon 230 del Codi de Dret Canònic per donar cobertura legal a una pràctica que fa anys que es fa: que les dones llegeixin les sagrades escriptures durant les celebracions litúrgiques (que no l’Evangeli) i que facin serveis a l’altar, com a ministres o com a dispensadores de l’eucaristia. La nova formulació del cànon diu: “Els laics d’una edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser emprats permanentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits.” El que fa, doncs, és suprimir el terme homes de l’anterior cànon.
Amb el motu proprio, el papa envia una carta al prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Lluís Ladaria, en què explica les raons teològiques de la seva elecció: en primer lloc, cita el mandat del concili Vaticà II i la “urgència” per redescobrir la corresponsabilitat de tots els batejats en l’Església, i en particular la missió dels laics”. El papa també té en compte les conclusions del sínode de l’Amazònia, en què es va fer palès, i s’hi va donar suport, que, en zones aïllades i en absència d’ordenats, les dones fan de capellà i casen, bategen i celebren funerals.
“Des que soc petita, he vist tota la vida dones llegint lectures i donant la comunió. A casa nostra, aquesta és una realitat de fa més de quaranta anys”, explica Noemí Ubach, portaveu del col·lectiu de dones creients feministes Alcem la Veu. Ubach opina que aquest canvi en el dret canònic que ha fet el papa “no deixa de ser un reconeixement de la feina que ja es fa i que no deixarà de fer-se, perquè sense les dones fent aquestes coses l’Església no s’aguantaria”, i recorda que “en les celebracions, una gran part de les participants són dones”. Puntualitza que, parlant de la corresponsabilitat dels batejats, en la carta que envia a Ladaria, el papa iguala tothom, “homes i dones”, perquè els uns i les altres estan batejats. Per la portaveu d’Alcem la Veu, el més important del motu proprio del papa és que ha demostrat que “si ara ha pogut modificar el dret canònic, un altre dia es pot tornar a modificar, que no és una cosa intocable, sinó que es pot tocar en funció de la realitat i de l’experiència de les comunitats”.
Lluny del diaconat femení
Ara bé, des d’Alcem la Veu es vol deixar clar que aquest pas del papa –“que per molt que petit sí que va obrint portes”– “no és un pas més a una de les reivindicacions històriques de les dones d’Església, que és el diaconat femení”. “No es fa un pas endavant, i en cap cas és una porta oberta al diaconat femení, que és una reivindicació històrica de les dones creients”, assegura Ubach. En tot cas, Ubach opina que, malgrat ser insuficients, “són petits passos que fa aquest papa per obrir portes, i són importants perquè es veu que alguna cosa es mou”.
La teòloga Roser Solé Besteiro, membre del Col·lectiu de Dones en l’Església, d’Alcem la Veu, de l’Associació de Teòlogues Espanyoles (ATE) i de l’Associació Europea de Dones Investigadores en Teologia (ESWTR), admet que “fins al dia 11, no havia pensat mai en aquest cànon, i ignorava que els laics, dones i homes, no podien ni ser lectors i ni molt menys acòlits”. Manté, com Ubach, que “el que ha fet el papa és donar el suport oficial a la participació dels laics, homes i dones, en una activitat litúrgica que fa anys que s’exerceix”, però puntualitza que aquestes pràctiques es fan “segons el tarannà del capellà de torn”. A partir d’ara, la participació concreta de la dona en el ritual de la missa no hauria d’estar a mercè del tarannà o la disponibilitat del rector o del celebrant, tot i que Solé Besteiro ho dubta i opina que “podria continuar igual, perquè el motu proprio del papa no diu han de sinó que diu poden, amb què, si un capellà no hi està d’acord, podria no deixar-ho fer”.
