La llibertat d’expressió, en perill

Pablo Hasél no és ni molt menys el primer que acaba a la presó per haver-se expressat lliurement. Segons Freemuse, una organització que defensa el dret a la lliure expressió artística, l’Estat espanyol se situa al capdavant del rànquing dels països amb més artistes empresonats el 2019, al davant de l’Iran o Turquia. Fins i tot Amnistia Internacional ha denunciat públicament la condemna a Hasél i l’ha considerat “injusta i desproporcionada” i ha exigit una reforma del Codi Penal perquè no continuï silenciant la llibertat d’expressió i coartant les manifestacions artístiques.

Abans de Hasél, un altre raper va estar a punt de córrer la mateixa sort. Valtònyc va recórrer a l’exili per no haver d’entrar a la presó i està pendent d’una euroordre a Bèlgica des del juliol del 2018. L’Audiencia Nacional el reclama perquè compleixi la condemna a tres anys i mig de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. La justícia belga encara està examinant la petició i ara està pendent que el Tribunal Constitucional del país digui si la llei belga d’injúries a la corona és vàlida per extradir el jove mallorquí. El desembre passat el Tribunal d’Apel·lació de Gant va ajornat la vista almenys fins al 27 de maig. Dies després, la justícia espanyola va obrir una altra causa judicial contra Valtònyc per un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. La fiscalia de Sevilla i l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) l’acusen d’incitar a atemptar contra el cos policial espanyol durant un concert a Marinaleda el març del 2018.

Els rapers no són els únics damnificats. Artistes, activistes i també tuiters han hagut de passar pels jutjats encara que les causes hagin acabat arxivades desestimades o anul·lades. És el cas de dos titellaires de Madrid que van condemnar per apologia del terrorisme perquè en una representació infantil sortia un cartell que deia “Gora Alka-ETA”; de l’actor Wlly Toledo, denunciat per haver ofès els sentiments religiosos, o de la tuitera Cassandra Vera, que es mofava de la mort de Carrero Blanco, i del cantant César Stawberry, líder del grup Def con Dos, condemnat per enaltiment del terrorisme.

A Catalunya, la persecució dels llaços grocs i les pancartes per demanar la llibertat dels presos polítics ha estat objecte de censura en nombroses ocasions en esdeveniments esportius i en espais com ara façanes d’edificis públics, com la que va costar la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra. També s’ha acusat de delicte d’odi els autors de pintades contràries a l’actuació de les forces de seguretat a Catalunya.