El Japó abocarà al mar l’aigua nuclear de Fukushima
El primer ministre assegura que el líquid s’evacuarà amb un nivell de substàncies radioactives inferior al màxim fixat per les normes
Corea del Sud i la Xina, així com ambientalistes i pescadors, ho critiquen
La mesura d’abocar les aigües contaminades de la central nuclear de Fukushima 1 a l’oceà Pacífic, un secret de domini públic, es va formalitzar ahir en la reunió ordinària del Consell de Ministres nipó dels dimarts malgrat l’oposició dels països veïns, la prefectura local i els pescadors de la regió. El primer ministre japonès, Yoshihide Suga, va anunciar que a partir del 2023 començaran els abocaments d’aigua amb elements radioactius, un cop hagi estat sotmesa a tractament per retirar-ne la major part de residus, després d’haver consultat amb l’operadora de la planta, Tokyo Electric Power (Tepco), amb el regulador nuclear nipó, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) i les autoritats locals de Fukushima, entre altres actors socials i econòmics.
La decisió posa fi a set anys de debat sobre com s’havien de desfer dels 1,25 milions de tones d’aigua de les capes subterrànies o de les injeccions necessàries per refredar els nuclis dels reactors nuclears que van entrar en fusió com a conseqüència del tsunami de l’11 de març del 2011. Suga va qualificar la mesura d’“inevitable” per al desmantellament de la central, així com l’opció “més realista” de les disponibles, segons va assegurar en la reunió en unes declaracions recollides per la ràdio i televisió NHK.
Aquesta decisió final, assenyalada ja per diverses fonts oficials des de fa anys, havia estat posposada per les reticències del govern de la prefectura de Fukushima i del gremi de pescadors de la regió, que assenyalen que els futurs abocaments castigaran encara més els professionals del mar de la zona per les fortes reticències dels consumidors a comprar peix procedent d’aquestes aigües. Per intentar tranquil·litzar pescadors i ambientalistes, Suga va assegurar que la concentració d’isòtops radioactius dels abocaments, que podrien durar diverses dècades, serà set vegades inferior al màxim fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i va subratllar que el pla “ha estat estudiat per experts durant més de sis anys” i té el vistiplau de l’AIEA.
L’anunci va generar una onada de protestes arreu del món, principalment dels governs veïns de Corea del Sud i la Xina, que van dir que aquesta decisió és una greu amenaça per a la salut humana i el medi ambient, i van al·legar que reforçaran la cooperació amb la comunitat internacional per frenar l’abocament a l’oceà. Els Estats Units van expressar el suport total al govern nipó en un comunicat en què posaven l’accent en la transparència amb què s’havia pres la decisió i subratllaven que s’havia pres d’acord amb les normes de seguretat nuclear reconegudes internacionalment.
LA XIFRA
Possibles danys a l’ADN humà
Malgrat que en els tractaments que s’han fet fins ara en aquestes aigües s’han eliminat la majoria d’isòtops radioactius, no hi ha cap tecnologia que pugui eliminar el triti, una forma radioactiva de l’hidrogen amb què es fabriquen bombes atòmiques. La Institució Oceanogràfica Woods Hole, dels EUA, va assegurar que les aigües residuals nuclears contenen elements radioactius com ara iode-129, estronci-90 i carboni 14. D’aquests, el iode-129 pot causar càncer de tiroide i l’estronci-90 figura en una de les categories de cancerígens de l’OMS pel fet de ser responsable de l’aparició de la leucèmia. Greenpeace va assenyalar que l’alt nivell de l’isòtop radioactiu carboni 14 i altres substàncies radioactives és perillós i pot danyar l’ADN humà. “En lloc d’utilitzar la millor tecnologia per minimitzar els riscos, han optat per l’opció més barata: abocar l’aigua a l’oceà”, va dir el portaveu de Greenpeace al Japó.
