Societat

Societat

Campanes i esquelles

Les polèmiques entre defensors i detractors del toc nocturn de les campanes, revifada amb l’últim capítol de Santa Maria dels Turers de Banyoles, té més de vint anys d’història

Hi ha alguns casos que s’han hagut de resoldre als tribunals o amb acords extrajudicials, com el de les campanes de la catedral de Girona

Un total de 462 campanades durant la nit i matinada a Girona, entre els tocs del rellotge de l’Ajuntament de Girona i els de la catedral. Els va comptabilitzar fa més de vint anys un enginyer gironí i va fer arribar la seva queixa per les molèsties que li provocaven al Síndic de Greuges. Sigui com sigui, les dues campanes van continuar tocant quarts i hores tot el dia. Aquest va ser el primer cas mediàtic, també el primer que tractava sobre aquesta problemàtica el Síndic i, de fet, el que va obrir la llauna d’una polèmica molt generalitzada i que ha perdurat amb alts i baixos fins al cas actual de Santa Maria dels Turers de Banyoles, en què les campanes s’han aturat de nit a petició del propietari d’uns apartaments turístics.

Rere la problemàtica dels tocs de campana nocturns hi ha les queixes de propietaris d’establiments turístics, que volen que els seus clients no siguin molestats, o de veïns, generalment casos particulars, que al·leguen que els pertorben el son fins al punt que, en alguns casos, parlen de trastorns. A la banda contrària, hi ha els qui mantenen que els tocs de campana són un element més de cada poble o ciutat, fins i tot, un bé que cal catalogar i protegir.

El cas més emblemàtic, segurament per la simbologia, és el de les campanes de catedral de Girona, un litigi entre el propietari de l’hotel Històric amb l’Ajuntament i el Bisbat de Girona, iniciat el 2016 i que es va acabar dos anys després amb un acord extrajudicial a tres bandes. Després de diverses aturades i represes del toc de campanes, el capítol de la catedral, el propietari de l’establiment i l’Ajuntament van arribar a l’acord de rebaixar el so de les campanes durant cinc hores i de millorar la insonorització de l’hotel. Així mateix, la propietat es feia càrrec d’una part del cost de la nova maquinària que calia per rebaixar el so. L’acord, no obstant això, no va ser ratificat per l’associació de veïns de la zona, tot i que alguns dels seus integrants el defensaven perquè temien una resolució judicial en contra i, fins i tot, que se silenciessin les campanes també de dia. Els altres membres de l’associació, per contra, estaven convençuts que hi havia prou elements legals per assegurar una sentència favorable a mantenir els tocs nocturns. Recentment, un grup de veïns anònims, ara sense el suport de l’associació, ha tornat a reclamar que deixin de tocar les campanes en horari nocturn.

Sonat va ser el cas de Mont-ras, quan el 1999 el conegut arquitecte Ricard Bofill es va queixar del toc matinal de les campanes. No se’n va sortir. El rector es va negar a aturar el toc d’unes campanyes amb més de 400 anys d’història que havien recuperat feia poc temps.

Destaca també el cas de Gombrèn, on els veïns van decidir en una consulta, l’any passat, que les campanes continuessin tocant durant la nit, tot i el canvi de maquinària que va elevar-ne els decibels. A Olot, els frares carmelites van decidir abaixar el volum i, posteriorment, tancar l’altaveu que fa de toc de campana a petició d’un veí, que deia que no podia dormir. En aquest cas, no hi va haver defensors del toc nocturn. A Sant Mori, el 2012, les campanes es van silenciar de nit a cop de sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta sentència tancava deu anys d’un litigi iniciat per una denúncia presentada pel propietari del castell, reconvertit en un establiment turístic. També una sentència en el mateix sentit va fer deixar sense els tocs de campana nocturns Begur. En canvi, a Calella de Palafrugell, el 2000, l’Audiència de Girona va arxivar una denúncia d’un veí, perquè aquest finalment va decidir marxar del poble.

A Torroella de Fluvià, la polèmica va pujar de to, l’any 2017, quan uns desconeguts van tallar les cordes de les campanes de Sant Cebrià. A Rabós, el 2013, es van aturar els tocs nocturns de Sant Julià i Santa Basilissa per les queixes de veïns. I, entre molts altres casos, a Sant Sadurní de l’Heura no van tocar fins a trobar una solució, que va ser un toc més fluix. El Síndic de Greuges ha hagut de mediar en moltes ocasions. El 2016, per exemple, va demanar a 14 ajuntaments, dos dels quals gironins, que regulessin el toc de campanes per garantir el descans nocturn.

Sons animals

Les campanes no són l’únic problema que motiva queixes per molèsties a les hores nocturnes. El cas més rellevant es va produir l’any 2009, quan un ramader de Llanars va haver d’encintar amb espuma els esquellots de les seves eugues perquè no molestessin durant la nit un grup de veïns que tenien una segona residència a tocar del camp on les eugues pasturaven i passaven la nit. El ramader va decidir prendre unilateralment la decisió perquè el conflicte no anés a més.

Un altre cas rocambolesc es va produir el 2008 quan els pollastres, les gallines i els ànecs de can Trincalla de Parets de Dalt, a Vilademuls, no deixaven dormir una persona que hi tenia una segona residència, que es queixava també de les molèsties. El principal problema era el gall, que cantava a les quatre de la matinada. I a Das, un ramader va haver d’allunyar el femer del lloc on el tenia originalment per queixes dels veïns.

Un cas paradigmàtic
A Banyoles, el propietari d’uns apartaments turístics diu que les campanes molesten de nit els clients. El rector les ha aturat, però els veïns s’hi oposen. La solució podria ser abaixar el so.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.