Berguedà transhumant
Quatre municipis de la comarca han recuperat una ruta de 32 quilòmetres que ressegueix un vell camí ramader
-
L'objectiu de la ruta ramadera és recuperar les vies de transhumància dels pastors de l'edat mitjana. IÑAKI RELANZÓN. -
L'església romànica de Santa Maria d'Avià, que es pot visitar en el transcurs de la ruta. AJUNTAMENT D'AVIÀ. -
Cal Roig, d'Olvan AJUNTAMENT D'AVIÀ. -
Sant Andreu de Sagàs. AJUNTAMENT D'AVIÀ.
Vertebrat de nord a sud pel riu Llobregat i amb la C16 com a principal connexió viària, el Berguedà es descobreix com un petit món de gran interès paisatgístic, històric i humà, envoltat de camps de conreu, de pasturatge i d'espessos boscos de pi roig esquitxat de masies que mostren la tradicional explotació agrícola i ramadera d'aquestes terres muntanyenques.
Una bona manera de descobrir aquesta terra, especialment la vessant rural d'una part central de la comarca del Berguedà, és a través de la ruta ramadera de trenta-dos quilòmetres que els municipis d'Avià, l'Espunyola, Olvan i Sagàs, amb la participació de la Diputació de Barcelona i del Servei d'Ocupació de Catalunya, han recuperat per convertir en ruta turística que ressegueix un antic camí de la transhumància. Una de les gràcies de la ruta és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, una polivalència que li permet un traçat accessible i modificable. En aquest sentit, la ruta, que surt de l'Espunyola i acaba a Sagàs, i passa per Avià i Olvan, consta d'un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries o subrutes permeten al visitant aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l'activitat a les seves expectatives.
A més, per primer cop a Catalunya, un camí ramader tindrà una guia per a telèfons mòbils amb tota la informació de la ruta: el recorregut, els punts d'interès, els serveis, la restauració i l'allotjament. La guia per a mòbils es pot descarregar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada municipi, i també a través d'Internet. A més, els tracks del camí ramader es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils.
Amb les noves tecnologies i també amb el suport de díptics de paper i diversos materials per descarregar via web, els quatre municipis del Berguedà impulsors del projecte volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessitat de preservar-los i la vigència que tenen encara. Ja no són útils per portar ramats de la plana a la muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, històric, paisatgístic i mediambiental.
El camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principalment d'alzina, de pi i de roure, en un paisatge molt variable segons l'època de l'any. L'aigua també hi és molt present, perquè els camins de la transhumància buscaven aigua per al bestiar. La ruta travessa recs i rieres, fonts i salts d'aigua. I també la petjada de la història hi és present en ermites, masies d'èpoques i estils ben diferents, esglésies, molins, corrals o ponts.
La transhumància al Berguedà
Els camins de la transhumància existents a Catalunya es van dissenyar i començar a utilitzar ja durant l'edat mitjana. Els monestirs de la plana, especialment Santes Creus i Poblet, necessitaven pastures a l'estiu per alimentar els seus ramats, i d'aquesta manera van començar a teixir una xarxa de rutes que transiten sobretot de sud a nord, fins al Pirineu.
L'estratègia transhumant necessitava una xarxa de camins per on el bestiar pogués transitar sense ocasionar ni patir problemes. Són els camins ramaders: les anomenades carretades, cabaneres o lligallos, denominacions diferents segons la zona. Dins d'aquesta xarxa de camins es poden trobar, també, pastures, abeuradors i llocs de descans (els anomenats amorriadors).
El Berguedà es troba al bell mig d'aquestes rutes de la transhumància, i moltes travessen la comarca. Una ve de l'oest, passa per Cardona, travessa Montmajor i l'Espunyola, s'enfila muntanya amunt a cal Pauet cap als Rasos de Peguera, i arriba finalment a la serra del Cadí. Una altra ve de l'est, de Prats de Lluçanès, i passa per Sagàs, la Quar, Olvan i Berga per pujar fins al Moixeró. Els 32 quilòmetres de la ruta ramadera recullen parts d'aquests antics camins.
Recuperar un camí històric
Fa tres o quatre dècades, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil. Alguns trams havien desaparegut per l'ampliació de camps de conreu. D'altres s'han hagut de desbrossar perquè els esbarzers se'ls havien fet seus. Alguns s'han substituït per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i allà s'han hagut d'arreglar els vorals i habilitar-los. Donar-li un nou ús és una manera de mantenir aquest camí històric.
COM S'HI ARRIBA
La ruta, de 32 quilòmetres de recorregut, surt del municipi berguedà de l'Espunyola i acaba a Sagàs, passant per Avià i Olvan. Consta d'un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries o subrutes permeten al visitant aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l'activitat a les seves expectatives. A l'Espunyola s'hi arriba per la C-26.DADES D'INTERÈS
Una guia per a telèfons mòbils
ARIADNA VENTURALa ruta vol ser respectuosa amb el medi ambient. Per això, no s'ha empastifat el camí de senyalitzacions, i s'han aprofitat les franges grogues de pintura, les marques del GR1 (blanques i vermelles) o les del PRC-144 (blanques i grogues). Així, s'ha integrat la ruta principal a la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa de Mobilitat Lenta del Berguedà. De nou, només s'ha col·locat una marca verda als principals nusos de la ruta.
