Benefici o trava?
El permís menstrual implantat a l’Ajuntament de Girona reobre el conegut debat sobre si millora les condicions de les treballadores o serveix per estigmatitzar encara més el col·lectiu
Prop d’un any després de la iniciativa, que va ser pionera a l’Estat, altres consistoris catalans també han fet el pas a partir de mocions presentades per Esquerra
En cap cas la mesura ha de servir per assenyalar la menstruació com una malaltia
El mes de juny passat l’Ajuntament de Girona aprovava el permís menstrual per al personal municipal, adreçat a dones, homes trans i persones no binàries. La iniciativa, pionera a tot l’Estat, oferia la possibilitat a aquests col·lectius de flexibilitzar la seva jornada laboral i agafar-se un màxim de vuit hores al mes recuperables, en cas de patir dolor durant la menstruació. Les hores demanades s’havien de tornar en un màxim de tres mesos. L’acord va generar una repercussió mediàtica important, en tant que era la primera administració tant a Catalunya com a la resta de l’Estat que donava resposta a una situació coneguda però molt invisibilitzada com és l’afectació de la menstruació. Fins llavors, només algunes empreses privades més sensibilitzades havien arribat a acords amb els seus treballadors per donar resposta a un problema que afecta un 30% de les dones, segons les darreres dades.
Recollir la petició
El responsable d’iniciar i culminar el procés a Girona va ser el principal sindicat del consistori, la Intersindical-CSC, que va recollir les queixes d’algunes treballadores que lamentaven haver d’utilitzar de manera habitual els dies de lliure disposició o de vacances quan la menstruació els impedia anar a treballar. “Des del primer moment es va establir que havia de ser un permís recuperable, però tots vam entendre que només era un primer pas per posar sobre la taula una problema que calia solucionar”, explica Bernat Fons, coordinador de la Intersindical al consistori. L’objectiu a assolir, assenyala, és aconseguir que el permís sigui retribuïble i no s’hagin de tornar les hores. Fons explica que, veient la bona acollida de la proposta, el sindicat la va traslladar tant a altres administracions locals com als grups parlamentaris, que es van comprometre a estudiar-la per poder-la presentar com a proposta general aquest mateix any.
Tot i això, el seguiment de la utilització del permís ha topat amb alguns entrebancs de tipus logístic que ha dificultat conèixer fins ara la incidència de la mesura. “A efectes pràctics i legals el permís ja es podia demanar a finals de juliol o principis d’agost, però un canvi en l’empresa de gestió del programari informàtic de l’Ajuntament que no es va fer efectiu fins al desembre ens ha complicat conèixer quina ha estat la incidència”, exposa Fons, que avança que s’ha acordat amb l’Ajuntament fer una primera valoració cap al mes de juny.
El coordinador sindical admet que, durant el debat sobre la possibilitat de posar en marxa el permís menstrual, dins el mateix col·lectiu afectat es van aixecar veus crítiques que veien en la mesura una manera més d’estigmatitzar la dona treballadora. Es tracta d’un debat periòdic que apareix amb cada proposta per adaptar l’especificitat de la dona al món laboral i que des del mateix sindicat rebutgen. “Som conscients que hi ha una discussió al respecte, però com a mínim a nivell d’administració pública ens hem garantit que els processos de contractació no tenen biaix de gènere”, comenta.
Debat de fons
“Si no s’ha avançat més en regular aquests tipus de permisos és perquè hi ha encara molt de debat sobre si posar-los en marxa facilita la feina a les dones o es converteix en una barrera”, indica Esther Garcia, cap de l’àrea d’empoderament econòmic de la Fundació SURT. Garcia considera que s’ha de tendir cap a la igualació, tal com s’ha fet també amb els permisos de maternitat i paternitat, “perquè una situació concreta no es converteixi en un greuge comparatiu entre homes i dones”. En aquest sentit, la representant de SURT subratlla que en cap cas ha de servir per assenyalar la menstruació com una malaltia. “No parlem d’afectacions com l’endometriosi, sinó d’un trastorn que en si mateix no ha de ser dolorós i que puntualment pot provocar molèsties”, reflexiona, i adverteix que sota aquest mateix paraigua s’haurien de poder encabir “totes aquelles situacions que provoquen dolor i que afecten el teu rendiment a la feina”. “En qualsevol cas no es regala res a ningú, perquè les hores que s’agafen s’han de tornar”, puntualitza Garcia.
L’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya (EndoCat) tampoc veu clara la mesura, tot i que accepten que és una millora respecte al que hi havia. “Per a nosaltres, que hagi de ser recuperable i no hi hagi un registre, a través del metge, no és beneficiós. Creiem que aquest permís menstrual hauria de garantir la doble vessant: ser un conveni beneficiós per a la dona i l’empresa, però també constar com a prova de com pot afectar la malaltia en la vida laboral”, especifica la presidenta, Lorena Martínez.
Altres processos
ERC ha estat la formació que va agafar en el seu moment el testimoni de la Intersindical i es va comprometre a presentar mocions sobre el permís menstrual, i també de climateri, en aquells consistoris on tingués representació. Ajuntaments com Ripoll, les Borges Blanques, Caldes de Montbui, Canet de Mar, Sabadell o Mataró ja l’han aprovada. L’objectiu, segons la formació republicana, és que es vagi estenent com una taca d’oli al món públic. En aquest sentit, la diputada Raquel Sans ja va avançar l’any passat que la visibilització de la menstruació és una de les línies que es vol treballar en la conselleria d’Igualtat i Feminismes.
