Julian Assange s’enfronta a l’extradició als Estats Units i a una sentència de fins a 175 anys de presó. Fa temps que està aïllat al Regne Unit, set anys en una habitació de l’ambaixada de l’Equador i actualment en una presó d’alta seguretat. Però no està sol. Ahir, una vintena de poblacions catalanes –entre les quals Figueres, l’Escala, Roses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Feliu de Guíxols, Salt, Sant Hilari Sacalm, Anglès i Girona– van participar en una acció de reivindicació simultània coincidint amb la diada internacional de suport al periodista empresonat, compromès amb els drets humans i també amb la causa catalana.

I quan diem que no està sol, també, malauradament, en el sentit que, com ell, hi ha un munt de periodistes afectats per la repressió, com van deixar clar els participants a l’acte celebrat a la ciutat de Girona. El president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació, Jordi Grau, que va obrir l’acte, va qualificar el cas d’Assange d’una “venjança per haver mostrat els draps bruts dels Estats Units” només pel fet d’oferir al món informació “veraç”. D’aquí que cal reivindicar la llibertat de premsa i, de passada, la d’expressió, curiosament, com va recordar, pilars fonamentals de la gestació de la independència dels EUA i la Revolució Francesa. Uns drets que cal protegir com tants d’altres, com el de manifestació “tan amenaçat amb la llei mordassa” per uns estats i uns poders fàctics que, com va dir, prefereixen tenir mitjans de divulgació i propaganda. “En una societat que no garanteixi la llibertat de premsa i el dret a la informació, pot acabar passant que no hi hagi democràcia”, va manifestar Grau, abans d’acabar remarcant que “sense periodisme, no hi ha llibertat de premsa i sense llibertat de premsa no hi ha ni democràcia, ni llibertat”. Després de la seva intervenció, es va reproduir un missatge del mateix Julian Assange, que animava a no aturar-se i lluitar per saber la veritat.

I si es va citar Pablo González, Hasél o Valtònyc, al llarg de la lectura del manifest conjunt també es va recordar aquests i tants altres casos de periodistes i activistes represaliats –com Jamal Khashoggi– en una societat on mor un periodista cada quatre dies en mans d’un poder estatal o fàctic. En aquest s’advertia també als mitjans públics “que no es manipulin les notícies, ni se censurin” perquè “els paguem amb els nostres impostos i s’haurien de fer ressò de tot el que passa amb la veritat”. I és que Julian Assange ha esdevingut un estendard en una batalla que té molts fronts.