GIRONA
Pressupostos participatius a Girona: retards i anàlisi
L’Ajuntament de Girona té pendent la posada en pràctica del nou model de pressupostos participatius en què els residents trien part de la inversió dels comptes municipals. El reglament del canvi de model va ser aprovat el desembre del 2022, però el nou equip de govern, encapçalat per Guanyem, analitza si és el que s’aplicarà. El retard en les obres triades anys enrere en aquest procés de codecisió queda palès, entre altres exemples, amb la tercera (i última) fase d’unes obres al barri de Pont Major: els treballs es van triar el 2018 i les obres han començat fa unes setmanes.
La voluntat dels nous gestors és parlar amb les associacions de veïns dels barris i amb les dues entitats que les apleguen, la Coordinadora d’Associació de Veïns (CAV) i la Federació d’Associació de Veïns (FAV), diu el regidor de Participació Ciutadana, Sergi Font (Guanyem). L’últim any que es van sotmetre a aprovació els projectes va ser el 2019, amb una partida d’1,2 milions d’euros. Mentre no n’hi va haver, l’equip de govern, de Junts i ERC, destinava una partida social per a barris (250.000 euros el 2022).
De 29 a vuit
El 2020 l’anterior equip de govern va iniciar la modificació del reglament dels comptes participatius. La pandèmia en va frenar la tramitació i el nou model està en un calaix. La intenció era que el nou sistema es fes efectiu, com a mínim, un cop per mandat, que hi poguessin votar les persones de més de 16 anys en lloc de les de més de 18 i que la ciutat es distribuís en vuit o nou sectors en lloc dels 29 barris dels pressupostos participatius.
A Josep Maria Castanyer, el president de l’associació de veïns de Pont Major, li desagrada el nou sistema perquè “farà que hi hagi un greuge comparatiu continu amb els veïns”. Segons la distribució planejada, Pont Major formarà part d’una agrupació amb els barris de Campdorà i Montjuïc i “si el barri no és l’escollit l’esperança serà que ens toqui al cap de vuit anys [si la votació es fa un cop per mandat]”, diu. En l’anterior model, Pont Major anava per separat i disposava d’uns 32.000 euros al cap de l’any. Les obres de la plaça de l’Om, per exemple, corresponien a partides escollides dels pressupostos participatius del 2016 (primera fase), del 2017 (segona fase) i del 2018 (l’esmentada tercera fase).
A Sant Narcís encara no tenen constància del nou model. De forma extraoficial, la presidenta de l’entitat veïnal, Carme Castel, diu que Sant Narcís estaria al mateix sector que l’Eixample. Però creu que seria més adequat que estigués en un paquet amb Santa Eugènia de Ter i Can Gibert, “barris més propers”. Castel recorda que no s’ha completat la reforma del parc Ermessenda, triada pels veïns el 2019.
“Ens anirà bé”
A Pont Major han començat fa unes setmanes els treballs de condicionament del carrer Mossèn Pere Rabat i plaça de l’Om. “Això ens anirà bé perquè és un lloc relativament transitat i hi ha el dispensari, que depèn del CAP de Sarrià de Ter, i hi ha l’accés a la biblioteca i al centre cívic”, afirma Castanyer. La plaça –detalla– és el punt de les celebracions del barri (2.800 veïns) i dels actes del centre cívic a l’aire lliure. Amb les obres, les places d’aparcament seran més espaioses, afirma el representant veïnal.
