Societat

Petits artesans recuperen el valor de la llana

Donen sortida a un recurs que es considera residu

Dues petites empreses han trobat la manera de convertir la llana, considerada actualment un residu, en matèria prima per fer productes artesanals amb molt bona sortida al mercat, també l’internacional. Una es troba a Olvan (Berguedà), Ecomatalasser, i està especialitzada en fer matalassos i productes de descans. I l’altra està a Campdevànol (Ripollès), Ovella Lab, dedicada a l’elaboració de productes tèxtils, com jerseis i gorros. El seu cofundador, segueix informant l’agència ACN, Roger Vila, explica per què han escollit la llana: “N’hi ha molta, estem rodejats de pastors i és un material noble, amb moltes possibilitats i de futur”. Els dos han de portar a rentar la llana fora de Catalunya, però esperen reduir molt els costos amb el primer rentador públic a Tagamanent.

Carles Casas està al capdavant d’Ecomatalasser i és un dels pocs artesans del país que fa matalassos amb llana. Des de la petita empresa que té a Olvan (Berguedà), ven també coixins, matalassos i productes del descans a Catalunya i a la resta de l’Estat.

En un moment en què el petroli s’esgota i la consciència pel medi ambient creix, Casas té clar que els de llana són els matalassos del futur. “Són matalassos fets amb tècniques tradicionals del segle XIV, però adaptats al segle XXI”, explica. I la prova és que el negoci està anant bé i la previsió és seguir creixent.

La llana que fa servir la compra a Cal Pauet, una explotació agroramadera de l’Espunyola situada a tan sols 20 quilòmetres del taller. El mateix dia que esquilen les ovelles, Casas n’escull la llana, però un dels inconvenients és que l’ha d’enviar a rentar a Conca, a centenars de quilòmetres de distància, perquè a Catalunya encara no hi ha cap rentador. Per això, considera que és important que hi hagi projectes com el de Tagamanent, on es preveu que l’any 2024 hi hagi la primera planta per tractar llana del país.

Qui també ha aplaudit l’anunci del nou rentador per la reducció de costos de transport de llana és Roger Vila qui, juntament amb Elena Novikova, ha posat en marxa Ovella Lab. Treballen amb diferents ramaders de la Vall de Camprodon i la de Ribes. “Estan molt contentes per donar sortida a un residu, perquè ara mateix no la vol ningú”, explica Vila. Un cop la tenen, la separen, la netegen, la tenyeixen, la carden i filen, tot manualment. “És un procés lent i de seguida vam veure que la botiga se’ns buidava”, explica Novikova, que és enginyera tèxtil i amb experiència amb multinacionals del sector.

Un producte apreciat pel consumidor

Són moltes les hores que necessiten per fer peces personalitzades i “úniques” -cada madeixa de llana té un color diferent-. Però asseguren que els seus clients ho valoren i aposten pel seu model de negoci circular i de proximitat. “La pandèmia ens ha fet valorar el que tenim al nostre voltant, també allò artesà; com passa a França, on ho tenen claríssim, aquí també està pujant l’interès”, explica Vila. En el seu cas, han vist triplicar les vendes des que van posar en marxa el negoci que combina la venda per Internet i una botiga a Camprodon que obre en festius i cap de setmana.

La meitat dels articles estan fets amb llana ripollesa, després de completar tot el procés, i la resta, procedent d’altres punts del territori. Aquesta última la compren amb format fil i després la tenyeixen manualment per després fer-ne bufandes i altres articles. El més personalitzat són els jerseis, fets a mida per a cada comprador. “Si la cuides bé, pot durar molts anys”, conclou Vila.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.