Societat

ciència

Nou dones a la segona missió simulada a Mart

El projecte català Hypatia II tindrà lloc el febrer del 2025 a Utah, als Estats Units

Les ‘astronautes’són dues enginyeres aeroespacials, dues matemàtiques, una geòloga, una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista

Les científiques faran recerca durant l’estada simulada al planeta vermell

El projecte català Hypatia ha presentat les nou dones de la segona missió simulada a Mart, que tindrà lloc del 2 al 15 de febrer del 2025. Es tracta d’una expedició en una estació al desert de Utah, als Estats Units, que recrea les condicions d’un viatge tripulat al planeta vermell. Les ‘astronautes’ d’Hypatia II són dues enginyeres aeroespacials, dues matemàtiques, una geòloga, una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista, que faran recerca durant l’estada. La missió també posa el focus en la divulgació i vol visibilitzar les dones científiques, així com allunyar-se del model de treball “masculinitzat”. Amb la nova expedició, el projecte es consolida i ja pensa en futures missions.

L’associació Hypatia Mars va néixer arran de la primera expedició catalana a l’equipament Mars Desert Research Station (MDRS), als Estats Units, que va tenir lloc l’any passat, amb un triple objectiu: fer recerca espacial, divulgar-la i crear referents femenins per a noies i nenes.

Ara, el projecte català consolida aquesta iniciativa amb una nova simulació marciana, el 2025, que coincidirà amb el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència, l’11 de febrer. “Hypatia I va treballar perquè existís Hypatia II i nosaltres ho farem perquè existeixi la III i la IV. Treballem per passar la torxa a les següents”, ha expressat l’enginyera aeroespacial Estel Blay en l’acte de presentació de la nova tripulació, aquest dimecres a Barcelona.

Blay és una de les integrants d’Hypatia II, juntament amb la geòloga Marina Martínez, l’enginyera en telecomunicacions Mònica Roca i Aparici, la publicista Jennifer García Carrizo, la també enginyera aeroespacial Laura González Llamazares i la nanotecnòloga Lucía Matamoros.

També en fomen part les dues tripulants a la reserva d’Hypatia I, la matemàtica Anna Bach Valls, que serà l’oficial executiva i l’artista en residència d’aquesta missió, i l’estudiant de física i enginyeria mecànica i electrònica Helena Arias.

Completa la tripulació Ariadna Farrés Basiana, investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA, als Estats Units, des d’on va participar en el llançament del telescopi James Webb. Farrés va viatjar a l’estació anàloga de Mart en la primera expedició i ara repeteix com a comandant.

Les nou ‘astronautes’ d’Hypatia II tenen entre 23 i 54 anys i han estat seleccionades d’entre una cinquantena de candidatures. S’han buscat diversitat de perfils a l’hora de configurar la nova tripulació i la representació de diferents disciplines científiques.

Aquestes dones que assumeixen el nom d’Hipàcia –matemàtica, filòsofa i astrònoma, considerada la primera científica de la història– conviuran durant dues setmanes a les instal·lacions de la MDRS en condicions d’aïllament que recrearan les que es trobarien en una missió tripulada al planeta vermell. Així, hauran de vestir d’astronautes quan surtin a l’exterior o s’alimentaran de productes deshidratats, que hauran de racionalitzar.

Durant l’estada, les tripulants desenvoluparan projectes de recerca, que en els propers mesos acabaran de definir. Algunes de les propostes que han presentat són desenvolupar plaques solars resistents a la pols del planeta vermell; dissenyar protocols per recollir mostres de material geològic de la Lluna per analitzar-lo a la Terra; monitoritzar la conducta de les astronautes anàlogues en una situació d’aïllament; gestionar de forma circular els residus de la tripulació o crear un conte il·lustrat infantil de l’experiència al Mart simulat.

El projecte Hypatia també vol contribuir a canviar la narrativa de l’exploració espacial, fins ara protagonitzada per homes, i inspirar vocacions científiques en noies i nenes. “Sóc mare i crec que crear referents de dones científiques i que treballen a l’espai és molt important per a les nenes, perquè tinguin aquell lloc on poder-se mirar i pensar que elles també ho poden fer”, ha destacat Blay.

Les tripulants també es volen allunyar d’un model de treball en ciència que veuen “molt masculinitzat” i crear dinàmiques “sanes”. “Volem canviar la mentalitat de treball, ser cooperatius i ajudar-nos entre nosaltres. També integrar altres valors. Per exemple, que es pot donar pes a la resta de la teva vida sense haver de ser un ’workaholic’ per arribar a algun lloc”, ha afirmat Marina Martínez, la primera geòloga en una expedició d’Hypatia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions a qui no llenci bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona