Societat

Compromís per treure tot l’amiant d’edificis de Badia a finals del 2025

Al gener de l’any que ve començaran a retirar l’aminat als edificis de Badia del Vallès per deixar el municipi vallesà lliure de fibrociment a finals del 2025. Amb aquest calendari treballa la Generalitat i l’Ajuntament per fer efectiva aquesta reivindicació veïnal històrica, que va tenir les primeres actuacions de retirada del material el 2018, i que va suposar la creació de la Comissió de l’Amiant. “La previsió que tenim és actuar en dues fases, una primera en els 115 edificis, que tenen un estat de degradació superior” i, una segona, “en els 38 restants que començaria a l’abril de 2025 amb sis mesos més d’obres”, va detallar ahir l’alcaldessa de Badia, Eva Menor, segons recull l’ACN. En 115 dels blocs de pisos construïts durant el desarrollismo s’ha de retirar l’aminat de les galeries i dels tubs de ventilació, mentre que en 38 també s’han de substituir les cobertes.

Juntament amb el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, van participar en un acte a l’Auditori Antonio Díaz – El Mago Pop per explicar a la població els passos fets i el calendari previst després que els veïns es queixessin el 6 de març que el procés estava aturat. Menor va reconèixer que tot allò que té a veure amb l’amiant és un “tema molt sensible” a Badia, on hi ha moltes tones de fibrociment. “No ens hem aturat en aquests tres anys, i no sé si serà a l’octubre de 2025 o més tard, però Badia serà la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant”, va concloure.

De la seva banda, Peraire va reivindicar “l’esperit de Badia” com a model per dur a terme l’actuació per eliminar l’amiant de tot el país, destacant que la iniciativa veïnal de la creació de la Comissió de l’Amiant, que va fer un mapa de la presència de l’amiant i obtenir el compromís de destinar 4,5 milions per retirar-lo, va permetre sumar consensos entre la població i les administracions i entre institucions sense que els diferents colors polítics fossin un impediment.

En aquest punt Peraire també va respondre les demandes de La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès Occidental, que a principis de mes amenaçava amb mobilitzacions si en dues setmanes les administracions no explicitaven com pensen retirar-lo de tota Catalunya en compliment de les directriu europea que ho fixa pel 2032 tenint en compte que no s’ha acabat el cens municipal previst durant el 2023 i que la llei catalana encara estava en fase de tramitació. Amb la convocatòria de les eleccions, el portaveu de la coordinadora veïnal, Manuel Navas, va expressar els dubtes perquè la llei es comencés a debatre al Parlament a l’abril, però Peraire va assegurar que no hi havia motiu per témer, donat que hi ha un ampli consens polític sobre el camí a seguir. En aquest sentit, estima que, si bé la llei pot patir un retard d’uns quatre mesos per la convocatòria electoral i l’aturada de l’activitat parlamentària, podria ser una realitat un cop es constituís el nou Parlament, abans de l’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

enogastronomia

Els millors vins de les terres de Lleida, el 4 de maig a Artesa

Artesa de Segre
infraestructures

Més carrers amb plataforma única tot i el revés judicial de Borrell

barcelona

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona