Societat

Carles Aluju i Ferrer

PRESIDENT DEL FÒRUM DE SÍNDICS I SÍNDIQUES DE CATALUNYA

“La feina de síndic no s’hauria de prestar des del voluntariat”

“Som la tercera entitat municipalista de Catalunya, però crec que som una figura molt desconeguda”

“Hem de fer una feina de pedagogia als ajuntaments i fer-los veure els beneficis que té per a la població tenir aquesta institució”

El 2025 fem 20 anys i ara arribem a 4,1 milions de persones, un 52% de la ciutadania

Amb un bagatge de dècades com a periodista des que el 2002 es va llicenciar a la UAB, l’octubre del 2022 era escollit síndic de greuges de Rubí, tasca a la qual ara haurà d’afegir la de president del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD) fins al 2026.

Què el va empènyer a presentar la candidatura al Fòrum?
L’antiga presidenta, Dolors Vallejo, em va dir que s’acabava el seu mandat i que no tenia constància que s’hi presentés ningú. Com a síndic local, tinc dedicació a mitja jornada i, en aquest any i escaig que fa que hi estic al capdavant, el temps que tinc em limita per fer totes les accions. M’estava plantejant no seguir a la junta o fer-ho amb un perfil més baix per atendre Rubí en condicions, però en vista de l’oferiment vaig pensar que si confiaven en mi era per alguna cosa i ho vaig veure com un procés per aprendre i créixer.
Quins objectius té el Fòrum?
Reivindicar les sindicatures i defensories locals i aconseguir que creixin, així com la figura del síndic emèrit. Ara som 44 sindicatures dins del Fòrum, dues de les quals són fora de Catalunya, a Palma i Vitòria, i volem passar a ser-ne 50. El context semblava que era favorable perquè s’estava tramitant la llei de sindicatures locals, però s’ha aturat. És un impediment que a curt termini no ens facilitarà un creixement tan immediat com ens pensàvem, però hi ha síndics que han buscat complicitats al territori. Un cop passades les eleccions i constituït el Parlament, hi tornarem per demanar als partits que impulsin la proposició de llei que ja van tenir aturada un any. Ajudaria a homogeneïtzar la feina i a implantar condicions, paràmetres i recursos diferents en funció de si tenen 20.000, 50.000 o 100.000 habitants.
Hi ha algun municipi amb sindicatura que no estigui dins el Fòrum?
Un parell, i un dels quals ja ha expressat la voluntat d’incorporar-s’hi. El 2025 fem 20 anys i ara arribem a 4,1 milions de persones que tenen sindicatures al seu abast, un 52% de la ciutadania. Hem d’avaluar on centrem els esforços i tenim clar que volem anar a ciutats mitjanes, de més de 50.000 habitants. Ara n’hi ha disset que són susceptibles de tenir sindicatura, com Cerdanyola del Vallès, Mataró i Figueres.
Parla d’homogeneïtzar condicions. Quines diferències es troben ara?
D’una banda, les condicions laborals, quina és l’estructura mínima que hauria de tenir una oficina en funció dels habitants. D’altra banda, cal que siguem capaços d’aplicar els mateixos criteris, de tipificar-ho. Diferenciem entre assessoraments per una consulta i els casos que donen per obrir un expedient. Un cop estan oberts, hem de ser capaços de determinar un estàndard de queixes i agrupar-les per àmbits en cada memòria anual d’un síndic o en l’informe que fem com a Fòrum. Que tots parlem el mateix llenguatge a l’hora de passar llista de les atencions i dels expedients que hem fet.
Us trobeu que sou una figura poc reconeguda?
Crec que sí, malgrat l’extensió territorial i que el Fòrum és la tercera entitat municipalista de Catalunya. Per vocació de servei i proximitat, ens podem equiparar a la Federació de Municipis (FMC) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), però crec que som una figura molt desconeguda.
La seva candidatura parlava d’internacionalització...
No tenir una mirada només local, sinó obrir-nos. Forma part de la candidatura el síndic de Barcelona, que ja ha tingut altres experiències en l’àmbit internacional, i ho va proposar. Les aliances en marxa amb l’Alianza Global del Ombudsperson Local (Agol), la Federación Iberoamericana de Ombudsman (FIO) i l’Instituto Latinoamericano de Ombudsman tenen una visió molt llatinoamericana i un dels objectius del mandat és poder-nos obrir a l’àmbit europeu per poder compartir experiències.
Aquestes figures arreu del món es queden en l’àmbit de la recomanació com aquí?
No ho tinc clar, però a l’Estat no són d’obligat compliment, no deixen de ser recomanacions, suggeriments, pronunciaments, però sense l’obligació que l’Ajuntament de torn els hagi d’assumir.
Això es pot canviar?
No ho crec, perquè el mateix estatut ja fixa aquestes funcions i on pot arribar, i fins i tot la implantació d’una sindicatura és una decisió lliure dels ajuntaments, com diu la mateixa llei reguladora de les bases del règim local. Hem de fer una feina de pedagogia als ajuntaments i fer-los veure els beneficis que té per a la població tenir aquesta institució.
Les administracions fan cas de les recomanacions i suggeriments?
Va com va. Una dificultat que tenim és que costa fer el seguiment per veure si s’ha implantat o no una proposta o solució que plantegem, perquè són processos de tramitació i s’han de tenir en compte molts aspectes. El seguiment i la posada en pràctica de les recomanacions és desigual, tot i que algunes sí que s’accepten. I hi influeixen els recursos i la dimensió de cada sindicatura. No és el mateix la de grans municipis com Barcelona, l’Hospitalet i Badalona, amb oficina i personal administratiu, que municipis en què al síndic li han donat un parell de tardes i ho fa de manera voluntària no remunerada. Defenso que la feina no s’hauria de prestar des del voluntariat perquè som una institució que vetlla pel bon govern i la defensa dels drets de la ciutadania. També volem proposar, amb el reglament de funcionament als ajuntaments, quin ha de ser el procés d’elecció, amb un mecanisme just per triar algú amb valors, i nosaltres ja el formarem, com diu el nostre director.
La tipologia de queixes ha variat?
N’hi ha una, que alguns municipis han resolt, que és l’empadronament. D’altres hi posen moltes traves, esgoten els terminis o demanen papers que no calen amb l’objectiu de dilatar-ho, quan és un dret que tenen les persones pel sol fet de demanar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

meteorologia

Un centenar d’avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona
societat

Reus torna a homenatjar la rosa, el símbol de la ciutat

REUS
medi ambient

Identificats els autors de nou abocaments a Lleida

LLEIDA
mobilitat

Tarragona torna a canviar la regulació de l’aparcament a Joan XXIII

Tarragona
MEMÒRIA

ERC urgeix a restituir el faristol malmès de ‘la casa dels horrors’

barcelona