La maionesa (2)

La hipòtesi que mantenen els lingüistes sobre la maionesa és aquella tan coneguda que afirma que la van portar a París els francesos des de Menorca després de la presa de Maó pel duc de Richelieu, el 1756, data inicial del breu període de dominació francesa conegut com la Guerra dels Set Anys. Menorca era aleshores de sobirania britànica i l'esdeveniment fou celebradíssim pels francesos. París va dedicar un carrer al port de Maó, escenari de la batalla, i es posà de moda de fer-ho tot à la mahonnaise i à la Richelieu, incloses les novetats culinàries, fet que, per als partidaris d'aquesta versió, abona la teoria que diu que vingué amb les tropes de Richelieu i que algú li va posar mahonnaise.

Aquesta tradició menorquina es troba documentada, bé que de manera un xic diferent, en Die Balearen (1869-1891), una de les obres més importants d'aquell viatger il·lustrat que fou l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria: “Les classes benestants tenen preferència per la maionesa (corrupció de maonesa), la qual, segons una tradició molt estesa a Menorca, va ser inventada pel cuiner del duc de Crillon durant el setge del castell de Sant Felip, en veure que les hortalisses de l'illa abellien tant al seu amo”.

Aquesta llegenda trasllada els fets d'època –el setge del castell de Sant Felip del 1782, en una altra guerra– i en fa protagonista el duc de Crillon –o el seu cuiner– en comptes de Richelieu: es tracta, com en els casos anteriors, d'una especulació, perquè hi ha documents de l'època que diuen que d'oli d'oliva, a Menorca i en el segle XVIII, no se'n feia gens i que era tan car i tan escàs que la gent havia d'utilitzar oli de llentiscle per als cresols. En una cançó popular en què apareix el personatge fantàstic menorquí Avistòtil es fa referència a l'assumpte: “L'Avistòtil va deixar / dins sa seua llibreria / que festetjàssem de dia / perquè s'oli anava car”. Per part menorquina no hi ha cap referència a la maionesa que siga anterior al 1923. O siga, que la tesi menorquina, i que em perdonen els seus partidaris, sembla tan poc fonamentada com les altres. Què hi farem! Així són les coses.