Entre volcans

Amb una quarantena de cons volcànics i més de vint colades de laves basàltiques, la zona volcànica de la Garrotxa és un dels millors exponents de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Així mateix, l'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació a la zona, amb alzinars, rouredes i fagedes de gran valor paisatgístic. Per poder gaudir de tot aquest paisatge tan singular, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha elaborat amb els ajuntaments i entitats dels municipis que el formen un conjunt de 28 itineraris pedestres per conèixer els indrets més interessants del parc natural. Els itineraris poden ser curts, de mitja hora, o bé llargs, de quatre a set hores. Nosaltres proposem la ruta que passa pel volcà Montsacopa, d'unes dues hores, un itinerari semiurbà ja que en bona part transcorre pels carrers de la ciutat d'Olot.

La proposta comença al parc Nou, una antiga finca senyorial actualment gestionada per l'Ajuntament d'Olot. Dins hi ha la torre Castanys, d'estil modernista, obra de l'arquitecte barceloní Josep Fontseré. A la planta baixa hi ha la seu del Museu dels Volcans, d'on és interessant visitar l'exposició permanent sobre els volcans, els terratrèmols, la vegetació i la fauna de la comarca. A la primera planta també hi ha el centre d'informació i les oficines del parc natural i una sala d'audiovisuals on es pot veure el vídeo Els volcans de la Garrotxa, també molt interessant. Tampoc es pot deixar de veure els jardins que envolten la finca, una part dels quals constitueixen el Jardí Botànic, que conserva, entre altres, una roureda de roure pènol, catalogada com a arbreda monumental, on es poden veure exemplars centenaris de més de vint-i-cinc metres d'alçada. L'indret també disposa d'àrees d'esplai, cafeteria, prats naturals, una estació meteorològica i la companyia de les oques, gran protagonistes de l'entorn.

Després de gaudir del parc Nou, els caminants hauran de continuar per l'avinguda de Cuba fins a travessar l'Eixample Malagrida (per la plaça d'Amèrica, el pont de Colom i la plaça d'Espanya), projecte urbanístic amb criteris noucentistes promogut l'any 1916 per l'olotí Manuel Malagrida. A continuació, caldrà seguir per la plaça de Vayreda i el carrer Mulleres per arribar a l'Hospici, una construcció del darrer quart del segle XVIII seu del Museu Comarcal de la Garrotxa, una parada obligatòria si es vol conèixer els fets més característics de la comarca en el període comprès entre el final del segle XVIII i mitjan segle XX: l'explotació del bosc, el tèxtil, els tallers de sants i el moviment artístic. L'itinerari continua pel centre d'Olot, passa per l'església de Sant Esteve (s. XVIII), el passeig d'en Blay, la plaça de Braus i el cementeri, des d'on ja es comença a veure l'ermita de Sant Francesc, al cim del volcà Montsacopa.

A partir del cementiri, el camí s'enfila pel vessant oest del volcà. Un cop dalt, es tindrà una impressionant visió panoràmica de la ciutat d'Olot i de bona part de la zona volcànica i de l'Alta Garrotxa. També s'hi troba l'església i l'ermitatge de Sant Francesc, construïts al segle XVII i emmurallats durant l'ocupació francesa de l'any 1812, moment en què es van crear les dues torres de defensa, els edificis circulars situats al voltant del cràter. En aquest punt el camí es bifurca: el de l'esquerra fa la volta al cràter i, el de la dreta porta a l'església de Sant Francesc i continua fins a trobar-se amb el que baixa pel camí del viacrucis, envoltat de bedolls, fins a la plaça de les Rodes i el carrer de Sant Francesc.

En aquest punt, la ruta continua pels carrers del nucli d'Olot, plaça Major, carrer Major, carrer de Sant Rafel, plaça Clarà, passeig de Barcelona, on hi ha una altra magnífica torre, la Malagrida, actual alberg de joventut, i avinguda de Santa Coloma fins a arribar a l'inici i l'acabament d'aquesta ruta, el parc Nou.

Els que no estiguin cansats poden continuar fins a arribar a les Fonts de Sant Roc i continuar pel carril bici Olot-Girona fins a trobar el parc de Pedra Tosca (una hora aproximadament), premi europeu de paisatge Rosa Barba. Aquest espai mostra, entre altres, artigues (petites parcel·les de conreu), camins i cabanes de pedra seca que els avantpassats van construir sobre aquest terreny per alimentar-se en èpoques de difícil subsistència.