Salomó reprèn el Sant Crist

Prop d'un centenar de veïns d'aquest municipi representen aquest ball parlat cada mes de maig des de l'any 1972

Josep Nin, un mercader de Salomó, va decidir anar a comprar blat a Algèria per treure de la fam i la misèria el seu poble. Allí, explica la llegenda, aquest salomonenc va fer tractes amb un mercader musulmà –Mohamet– que tenia un crucifix, i va decidir comprar-lo. El comerciant i el mercader van fer un pacte i Nin va decidir pagar amb monedes de plata el que pesava la creu. Després d'algunes disputes el rei va donar la raó a Nin, que va portar la creu fins a Salomó i va convertir el Sant Crist en patró i va construir-li una capella des d'on es pogués adorar la seva imatge. Aquesta és la història que any rere any els veïns d'aquest municipi tarragoní posen en escena en el que és l'espectacle de dansa i teatre més popular d'aquesta regió: el Ball del Sant Crist. Un total de 90 veïns, d'un municipi de poc més de 400 habitants, actuen en aquest ball parlat que sembla que ja es representava el segle XVIII. Una acurada escenografia, una preparació prèvia ben treballada i un vestuari impecable que et trasllada en l'època dels fets són els punts que li donen més força a l'obra i que l'eleva fins a una obra digna de ser representada durant una colla d'anys més. L'aparició dels tres narradors, que enguany estrenaven vestimenta, fa que l'atenció del públic no decaigui, ja que en alguns moments la parla en vers pot fer distreure més d'un espectador. La introducció d'aquests narradors o cronistes va permetre escurçar l'obra de l'original, que durava unes tres hores llargues.

Pràcticament tots els veïns de la població col·laboren d'una manera o altra amb l'elaboració del ball i ja per Setmana Santa comencen a decorar la capella del Sant Crist, que fa d'escenari de l'obra. És un espai reduït que dóna encara més dificultat als figurants per entrar i sortir d'escena, però que alhora li dóna també un encant especial del qual el públic es contagia.

Aquest municipi, assessorat per l'Institut Català del Teatre, en concret pel professor Fabià Puigcerver, van fer-ne aquesta adaptació que des del 1972 representen anualment. El Ball del Sant Crist es va reprendre ahir, doncs, en la nova temporada que com cada any s'inicia el primer diumenge de maig. «La gent no es cansa de l'obra. Un any i un altre la col·laboració creix, el jovent es bolca més amb l'espectacle i cada cop és més coneguda fora de la regió», explicava ahir el director, Enric Reverté, després de l'actuació. Des de 3 fins a 80 anys, tots tenen un paper dalt de l'escenari i, siguin d'una família o d'una altra, segur que totes les famílies tenen algú que hi actua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La ronda de Dalt, una ferida que supura

Barcelona
Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

“Quan es va fer la partició, aquí no hi havia res que pogués ser un bisbat”

Barcelona
Oscar Palomino i Joan Hernàndez
Portaveus de Millorem Barcelona

“Si no tapen la ronda del Mig, farem talls quan torni el Barça”

Barcelona

“Per què no fan primer el tram més perjudicial per a la salut?”

Barcelona

“No volem una paret amb plantes”

Barcelona
GIRONA

Girona busca l’equilibri entre l’auge ciclista i els veïns

GIRONA
opinió

La ronda de Dalt i la ciutat construïda

Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Olot

Recullen firmes per preservar l’únic espai verd del Montsacopa

Olot

El CCM diu que s’ha estalviat 2,11 milions d’electricitat des del 2021 pel sanejament d’aigües

Mataró