Trosset de món
Rupitconserva la seva essència, amb uns 300 habitants i un paisatge en equilibri
Josep M. de Sagarra va escriure: “Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del [segle] disset...” Anys després Rupit encara conserva la seva essència, amb una població d'uns 300 habitants i un paisatge en equilibri.
Un cop arribem a Rupit, una de les coses que més criden l'atenció, a banda de la bellesa de les seves construccions, és una paret que sorgeix sobre la gran penya que domina el poble. Sembla que la roca (en llatí rupes), on s'assenta el castell, és l'origen del nom d'aquest poble osonenc. Al voltant del castell de Rupit (que data entorn de l'any 1000) s'anaren construint les primeres cases. Els carrers i cases de Rupit, dels segles XVI i XVII, li donen un ambient ancestral i rústic que el fa especialment atractiu. Moltes són testimoni dels oficis que s'hi desenvolupaven. Una d'elles, la Ferreria, està reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.
El pont penjat, amb peces de fusta sobre la riera, uneix les dues ribes i constitueix un atractiu més per als visitants, que no poden renunciar a l'emoció de creuar un pont que penja. Un passeig pel poble ens portarà a l'església de Sant Miquel, al palau de la notaria dels Soler –amb jardí penjant–, a la capella de Santa Magdalena, a l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues –a 4 quilòmetres– o a les masies de la Sala, el Colell o Mas Corriol. A pocs quilòmetres un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de Pruit, evoca els temps en què la riquesa anava lligada a la terra. Rupit i Pruit es van fusionar l'any 1977.
