Nit de Nadal encesa
Bagà i Sant Julià de Cerdanyola celebren el solstici d'hivern amb la Fia-faia
La Fia-faia és la porta d'entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Tot i que la recollida de l'herba (atxa) amb què es fa la torxa (faia) comença molt abans, la festa se celebra la vigília de Nadal. Enguany ha estat declarada festa patrimonial d'interès nacional. El 24 de desembre al capvespre, els fallaires encenen una foguera en un turó amb vistes a la posta del sol i al seu voltant esperen la nit. Quan el cel és fosc, encenen les faies –algunes, de més de dos metres de llargada– i amb elles porten el foc a cada poble en una vistosa baixada nocturna. En arribar-hi el reparteixen a la resta de fallaires. S'apaguen els llums, s'encenen les torxes i esclata la crema general, acompanyada amb cants breus: “Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia!”', música i les campanes d'ambdues esglésies. Quan queden curtes, es fa una foguera sobre la qual solen saltar els joves. Al seu voltant es forma una rotllana de foc i de ball.
La festa a la vila de Bagà pren un aire espectacular amb centenars de faies que cremen a la plaça Porxada mentre que a Sant Julià de Cerdanyola el foc de la plaça, amb l'endreça de les cases, es mantindrà tota la nit fins la sortida del sol.
És el preludi màgic i únic a la nit de Nadal, un ritual ancestral que encara conserva el seu atractiu primitiu. Però si optem per celebrar les festes en família sempre podem acostar-nos a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola qualsevol altre cap de setmana. Perquè, a més d'aquesta festa d'arrels precristianes, Bagà exhibeix un passat medieval fascinant al seu nucli històric, és ple d'història i l'única vila de Catalunya que conserva intacta l'estructura urbana medieval.
Passejar pels seus carrers empedrats, visitar el Centre d'Interpretació Medieval i dels Càtars, a l'antic Palau de Pinós, i les pintures romàntiques, plantar-se al bell mig de la plaça Porxada, presidida per l'estàtua de Galceran III, i admirar-ne les motllures dels porxos que van quedar malmesos pels incendis provocats durant la guerra dels Segadors, ens transporten a una època, allà pel 1440, en què la vila de Baga era la capital d'una de les baronies més importants: els Pinós.
Sota el Palau i dins la fortificació d'antigues muralles, el nucli antic destaca per haver conservat la seva bellesa en conjunts arquitectònics com ara l'església de Sant Esteve (segle IX), la presó, el pont de la Vila, la plaça de la Verdura, Ca Agutzil i en racons tan íntims com el pati del Forment.
El nucli urbà de la vila es diferencia clarament de la part antiga, dissenyada sobre plànol al voltant de l'antic castell i resguardada per les muralles. Bagà és el motor econòmic de la zona, segona ciutat del Berguedà, després de Berga i capital històrica de l'Alt Berguedà. A pocs quilòmetres i gairebé a mil metres d'altitud, el nucli de Sant Julià de Cerdanyola ens regala una panoràmica única. Més del 60% de les 1.300 hectàrees del terme municipal són de bosc, el 10% estan ocupades pel poble i les terres de conreu i la resta (un 30%) és terreny erm, on a poc a poc s'instaura de nou el bosc. Paga la pena regalar-se una bona panoràmica des de les piscines municipals i arribar-se després a l'església i a la plaça on avui a la nit cremaran les faies.
