Romànic a l'Alta Garrotxa
Sant Valentí de Salarça és una petita església envoltada de roures centenaris
Disseminats entre els pics més alts de la Cerdanya i el Parc Natural del Cap de Creus es troben petits nuclis que conserven encara l'arquitectura tradicional del Pirineu i que han sabut conservar l'essència i els costums ancestrals dels pobles de muntanya. És el cas de Salarça, al Ripollès, entre Camprodon i Beget, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, un petit poblet situat dalt d'un pujol a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l'antic terme de Freixenet. En aquest poblet, enmig de la preciosa vall de Bolòs, es troba l'església romànica de Sant Valentí, de la segona meitat del segle XII i consagrada l'any 1168 per Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa. Envoltada per extraordinaris roures centenaris i de grans dimensions, l'església de Sant Valentí de Salarça és un petit temple, d'una sola nau, de planta trapezoïdal, capçada per un absis llis orientat a llevant. A la part occidental de l'edifici hi ha un robust campanar d'espadanya, amb dues obertures, al qual s'accedeix per una escala de pedra exterior, que permet fer sonar les seves dues campanes, de mida considerable, datades de l'any 1733, en perfecte estat. L'ermita té un porxo de construcció moderna que aixopluga la porta d'entrada a l'església. En els darrers anys, aquesta porxada s'ha utilitzat com a borda per guardar-hi eines agrícoles i bestiar. A la façana meridional es poden veure vestigis d'una porta encegada, acabada amb un arc de mig punt adovellat.
Des d'aquest punt es poden contemplar unes boniques vistes de la vall, tancada pel mont del Llor, i del veïnat de masies i cases pairals escampades pel territori.
