Escapades

El paisatge de demà

L'Associació de Naturalistes de Girona proposa un itinerari de descoberta dels efectes que el canvi climàtic podria tenir sobre la biodiversitat de l'espai natural del Baix Ter-Montgrí

L'espai natural del Baix Ter-Montgrí, declarat parc natural el maig del 2010, inclou una gran varietat d'ambients i espècies d'un alt interès ecològic, tant de fauna com de flora. La rica biodiversitat de la zona, però, podria estar en perill a causa dels efectes de l'imminent canvi climàtic, especialment per l'augment esperat del nivell del mar i la disminució de la pluviometria.

Per tal de donar a conèixer quins efectes poden tenir aquests canvis sobre els ecosistemes i hàbitats del Baix Ter-Montgrí, l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha elaborat un itinerari de descoberta de 44 km que es pot fer a peu o en bicicleta i que pretén ser una eina educativa i divulgativa que ajudi a sensibilitzar del valor d'aquest espai.

El recorregut –dividit en dos itineraris, l'un al nord i l'altre al sud del riu Ter– ens farà descobrir una desena d'indrets de gran valor ecològic i paisatgístic: estanys temporanis d'interior, estanys costaners salobres, estanys costaners dolços, arrossars, dunes, matollar i pineda mediterrània, l'estuari del Ter, zones de maresma...

En cadascun d'aquests punts d'interès, i mitjançant una fitxa descriptiva, es podrà fer l'exercici de comparar l'escenari actual amb el possible escenari futur segons els efectes del canvi climàtic. Les mateixes fitxes aporten també informació sobre les espècies de flora i fauna més rellevants de l'espai, acompanyades de dibuixos naturalistes.

La ruta sud, la més llarga, transcorre pels plans del Daró fins a arribar als arrossars de Pals i la desembocadura del Ter. Començarem seguint el GR-92 que transcorre al costat del riu Ter, a la sortida de Torroella en direcció a Pals, i després de travessar els nuclis de Gualta, Fontanilles i Fontclara trobarem el primer punt d'interès de l'itinerari: l'estany de Boada. Es tracta d'un estany temporani d'interior que no està senyalitzat, tot i que és relativament fàcil observar la vegetació de canyissar enmig dels camps de conreu dels voltants. L'estany té una gran riquesa d'espècies d'aus i el seu principal interès ecològic rau en el fet que s'hi han observat intents de cria de l'agró roig i l'arpella.

Un cop visitat el primer punt recularem fins a tornar a la GI-651 i avançarem uns 500 metres fins a trobar un trencant a la dreta que indica can Bac. Allà girarem a la dreta i tornarem a seguir el GR-92 fins a trobar un encreuament, des del qual continuarem a l'esquerra abandonant el GR-92 i vorejant l'estany de Pals, el segon punt d'interès del recorregut. L'estany, que va ser dessecat al segle XIX i des d'aleshores s'ha dedicat al conreu d'arròs, destaca per ser un indret important d'hivernada i nidificació de nombrosos ocells aquàtics.

Seguint l'itinerari arribarem fins al tercer punt del recorregut: les basses d'en Coll. Es tracta d'un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Actualment és la zona de més interès del conjunt dels aiguamolls i maresmes del Baix Empordà des d'un punt de vista ecològic.

El quart punt d'interès és la Fonollera, una zona de prats inundables situats al marge dret de la desembocadura del Ter. Hi abunden els ocells aquàtics com el martinet menut, el bernat pescaire, el martinet blanc o l'ànec collverd.

Les dunes litorals de la Gola del Ter seran el darrer punt d'interès d'aquest itinerari sud. L'augment previst del nivell del mar és el factor que pot posar més en perill l'existència d'aquest sistema de dunes, on abunden el jull de platja i el lliri de mar.

A l'itinerari nord, en canvi, hi trobarem altres tipus de dunes, les continentals, que poden arribar a estar a uns quants quilòmetres terra endins. És el cas del sisè punt del recorregut, les Dunes, fixades mitjançant plantacions de pins i de borró al segle XIX i XX per protegir els espais agrícoles. Després d'arribar a l'Estartit i d'agafar el camí de tornada resseguint la costa arribarem al setè punt, el Ter Vell. Es tracta d'una llacuna costanera d'aigua dolça, igual que les basses d'en Coll. El vuitè punt d'interès és la bassa del Fra Ramon, una llacuna costanera salobre que té el seu origen en una antiga llera del Ter i que se situa entre l'actual desembocadura i la del Ter Vell.

Abans de tornar al punt de sortida ens acostarem al tram final del riu Ter, ara des de l'altra banda, i ens aturarem a contemplar les incomparables vistes del massís del Montgrí, la silueta del qual ens ha acompanyat durant tot el camí.

FITXA DE LA RUTA

Més informació: Es pot accedir a la ruta i els continguts de l'itinerari a través del següent enllaç: www.naturalistesgirona.org/itineraribaixter ITINERARI NORD
Distància: 18 km
Dificultat: baixa
Desnivell: baix, 1%
Durada aproximada: 2 hores en bicicleta ITINERARI SUD
Distància: 26 km
Dificultat: baixa
Desnivell: baix, 1%
Durada aproximada: 3,5 hores en bicicleta

En dues etapes

Tot i que l'itinerari no té cap dificultat, ja que és molt planer, l'ANG recomana fer-lo en dues etapes a causa de la llargada total (44 km), sobretot si es realitza a peu. El punt de sortida i d'arribada de les dues etapes serà el mateix: el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. S'aconsella portar binocles per a l'observació d'aus i si la ruta es fa a l'estiu cal posar-se protecció per a mosquits, ja que a les zones humides se n'hi troben molts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona