Lloret, des d'una altra perspectiva
La Marxa Popular de les Ermites, la més característica de la vila, recorre totes les capelles i altres monuments del municipi
-
L'ermita de Santa Cristina, d'estil neoclàssic, té un riquíssim altar major de marbre fet a Itàlia i una interessant col·lecció d'ex-vots i de vaixells en miniatura. LLUÍS SERRAT. -
L'emblemàtica Creu de Lloret (construïda el 1898). LLUÍS SERRAT. -
Pintura de l'església de la Mare de Déu de les Alegries, primera Parròquia de la Vila de Lloret (també a la imatge del costat). LLUÍS SERRAT. -
Una altra pintura. LLUÍS SERRAT. -
L'església de la Mare de Déu de les Alegries. LLUÍS SERRAT.
Lloret de Mar és una de les destinacions turístiques més importants de la Costa Brava. Coneguda especialment per les seves platges i cales i per la seva oferta d'oci, la vila també destaca pel seu ric patrimoni natural i cultural, amb importants poblats ibèrics, castells medievals i reconegudes ermites. Per descobrir aquesta faceta més desconeguda, no hi ha res millor que participar aquest cap de setmana en la Marxa Popular de les Ermites, un recorregut per totes les ermites del municipi que permet conèixer la zona des d'una altra perspectiva.
Organitzada cada any per la penya Xino-Xano, la marxa, la més característica de la vila, se celebra sempre l'últim diumenge de març, coincidint amb el canvi d'hora. Amb sortida i arribada a la plaça de la vila –no es pot perdre la casa de la vila, possiblement l'única casa consistorial de l'Estat espanyol que té a la façana l'escut d'armes d'Amadeu I de Savoia– té un recorregut d'aproximadament 18 quilòmetres –amb controls i avituallaments d'aigua, taronges, llimones i sucre– que passa per totes les ermites del municipi: Sant Quirze, les Alegries, Sant Pere del Bosc i Santa Cristina, sense deixar de banda el monument a l'àngel, la capella de la Mare de Déu de Gràcia i la creu de terme. A l'arribada, i al bell mig de la platja gran, s'ofereix esmorzar per a tots els participants, a base de pa amb tomàquet, botifarra i amanida, a més d'un diploma acreditatiu i d'un obsequi –una samarreta– que porta un motiu de la vila. S'espera la presència d'unes 1.300 persones, el nombre aproximat de cada edició, provinents d'arreu de Catalunya. Per això també hi ha punts d'inscripció a Mataró, Granollers i Girona.
Sant Quirze
Es tracta de l'ermita més antiga de Lloret, és anterior al segle XI, i la primera que es troba durant el recorregut. Al segle IX va ser destruïda pels àrabs i reedificada al segle X per un propietari anomenat Quirze. Conté esgrafiats d'Adrià Gual i, a la vora, s'han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures.
Mare de Déu de les Alegries
És la segona església de Lloret per la seva antigor i la primera parròquia de la vila de Lloret. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria. A més, ofereix un formós recull de llegendes i tradicions, com ara La senyora de Rossell, la dama que es va arruïnar pels seus capricis i menjars exquisits i se'n va penedir quan un dia, en una casa de pagès, li van donar d'almoina una llesca de pa i nous.
Sant Pere del Bosc
Antigament va pertànyer al gremi de pescadors i és del segle X. Té una petita capella anomenada de la Mare de Déu de Gràcia, construïda pel seu propietari, l'americà Nicolau Font i Maig, que va fer una extensa quantitat d'obres de reforma i d'embelliment, entre les quals destaquen La creu –construïda juntament amb la capella d'acord amb els projectes de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1898– i L'àngel, inaugurat el maig del 1904. En homenatge al propietari, es va col·locar, davant del santuari, la seva estàtua de marbre, feta l'any 1911.
Santa Cristina
Santa Cristina és la patrona de Lloret, per això, aquesta ermita es considera el santuari nacional dels lloretencs. La primera notícia que se'n té és de l'any 1376. El temple actual, de finals del segle XVIII, és d'estil neoclàssic i té un ric altar major de marbre fet a Itàlia i una interessant col·lecció d'exvots i de vaixells en miniatura. Al costat hi trobem el popular pi centenari –hi ha qui li calcula 500 anys de vida–, l'arbre sagrat de la vila, on, a sota, se celebra per la festa major (24 de juliol) l'esmorzar de germanor dels pescadors.
