Societat

El doctor Josep Trueta, candidat al premi Nobel

L'any 1938 es publicava el llibre del Dr. Josep Trueta El tractament de les ferides de guerra. De seguida va tenir una gran difusió i va ser molt ben rebut per les autoritats quirúrgiques, tant civils com militars. No era un mètode del tot nou inventat pel Dr. Trueta, sinó que ell bàsicament va sistematitzar la tècnica que altres doctors havien aplicat al front. Va confeccionar un procediment basat en cinc punts que evitava la gangrena i que eren: 1. Tractament quirúrgic immediat. 2. Neteja de la ferida. 3. Excisió de la ferida (aquest era el punt més important). 4. Drenatge. 5. Immobilització amb embenat de guix. El llibre, a més, va ser traduït a l'anglès el 1939 i va assolir un important impacte internacional.

Durant la guerra el doctor Trueta era el cap del servei de cirurgia de l'hospital de Sant Pau de Barcelona i el febrer del 1939 va decidir exiliar-se. Va ser convidat a instal·lar-se a Londres, a l'hospital de Nuffield, a Oxford, on primer va fer d'ajudant de la càtedra d'ortopèdia i cirurgia i el 1948 va esdevenir titular de la càtedra. Es va jubilar l'any 1965 i va tornar a Barcelona el 1967, ciutat on havia nascut el 1897 i on va morir el 1977.

Confés catalanista, a partir de l'any 1940 va formar part del Consell Nacional de Catalunya, constituït a Londres, i el 1946 va publicar el llibre The spirit of Catalonia, en què pretenia fer conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalanes. El 1952 va ser cofundador, amb Josep Maria Batista i Roca i d'altres, de l'Anglo-Catalan Society, entitat que perviu en l'actualitat.

Durant la seva vida va ser àmpliament i internacionalment reconegut, tant per la seva aportació respecte a la curació de les ferides de guerra com per moltes altres, entre les quals la descoberta de gran transcendència de la doble circulació renal. Tot plegat va fer que fos nominat dues vegades per ser premiat amb el Nobel de Medicina, que no va obtenir, sembla que per les fortes pressions del govern espanyol perquè no l'hi atorguessin.

Catalunya va començar a reconèixer la seva figura a final dels anys seixanta, quan la Societat Catalana de Cirurgia li va atorgar el premi Pere Virgili. El 1970 la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el va distingir com a acadèmic d'honor, el 1974 va rebre la clau de la ciutat de Barcelona i el 1976 la medalla d'or de la ciutat. L'any 1977 va rebre el Premi d'Honor Jaume I. L'hospital de la ciutat de Girona porta el seu nom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El barri Devesa-Güell bateja una plaça amb el nom de Natàlia Molero

girona

El Col·legi de Metges distingeix Miquel Carreras, Josep Lloveras i el Bernat Jaume

GIRONA

Tensió i cops de porra a la seu de Ciutat Vella durant la protesta pel desallotjament de La Tancada

Barcelona
Sant Joan les Fonts

Adhesió a l’entitat que promou lla municipalització de l’aigua

Sant Joan les Fonts
societat

Protesta davant la Monumental de Barcelona contra la festa pel Dia Internacional de la Tauromàquia

Barcelona
societat

La subvenció per pagar el 75% de l’enllumenat nadalenc del comerç barceloní costarà 1,4 milions d’euros

Barcelona
unió europea

Cop judicial europeu a les famílies monoparentals

barcelona
Educació

Concentració a l’institut Duc de Montblanc contra la “imatge falsa” donada del centre

Rubí
societat

El jutjat reconeix a una lesbiana la maternitat d’un fill que va tenir la seva exparella amb reproducció assistida

Lleida