Una societat adormida

La crisi està deixant molta gent a l'estacada. Massa gent. Alguns indicadors ens alerten que el malestar psíquic de la població està augmentant. Ens parlen d'un 30%, d'un 40%. Ens fan veure que cada cop hi ha més homes que van al metge perquè estan deprimits, desorientats, perduts. Perquè no tenen esperança. I els que encara tenim la sort de continuar treballant, pensem inconscientment, irresponsablement, que això no va amb nosaltres. Perquè encara no ens ha tocat. I celebrem els suposats “brots verds” com si fossin la panacea. Fins que un dia ens comenten –és real, ha passat fa molt poc al meu edifici– que el veí del cinquè s'ha penjat. “Tenia problemes econòmics”, ens diuen. I ens despertem.