Societat

El desastre va ser humà i físic, però també social

En el balanç de les pèrdues que va comportar la derrota del bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola, no podem només imputar-hi les humanes, les demogràfiques o les físiques (els edificis, les fàbriques, les infraestructures...). La derrota del 1939 va comportar en el cas de Catalunya un seguit rellevant de fets socials i culturals, d'arrel política, que no van succeir en altres territoris de l'Estat. La repressió que es va aplicar a Catalunya no era una persecució només de l'enemic derrotat, sinó dels fantasmes del règim: la llengua, la cultura, la voluntat de ser del poble català. L'objectiu prioritari del franquisme en el moment de la victòria i durant tots els anys de la dictadura –i durant el comandament de la Transició– era evitar que Catalunya pogués tornar a transformar políticament Espanya en el futur.

La dècada del 1930 la cultura catalana era molt potent i molt diversa, disposava d'una influència social notable i de prestigi i reconeixement en l'àmbit internacional. La influència catalana era, a més, notable en l'àrea dels Països Catalans. Aquesta concepció d'un país modern xocava amb la concepció d'una Espanya unitària culturalment, fins al punt que el propòsit d'aquesta Espanya homogeneïtzadora era eliminar el perill que suposava la catalana.

Tan bon punt els revoltats van ocupar Lleida van derogar l'Estatut en els territoris que controlaven i a partir de llavors, i a mesura que les tropes franquistes avançaven, va créixer la depuració: es va prohibir l'Institut d'Estudis Catalans; les editorials en llengua catalana es van veure obligades a cremar els fons; la premsa catalanista i democràtica va restar clausurada, i entitats com ara l'Orfeó Català van ser tancades. Es va imposar la censura de continguts, que era, alhora, una censura lingüística. Paral·lelament al desmantellament de les estructures pròpies del país, les noves autoritats van maldar per crear-ne de noves que ocupessin el seu lloc. Així va néixer l'Instituto Español de Estudios Mediterráneos, que havia de substituir l'IEC. Amb noves institucions i amb el control dels mitjans només faltava penetrar en la cultura popular: es van prohibir les representacions teatrals parroquials i es van imposar activitats folklòriques i música espanyola. Fins i tot durant els primers anys dels quaranta no es va deixar ballar sardanes en certs llocs.

L'eix fonamental del nou adoctrinament cultural i social seria l'escola. Sota el nou règim, es van depurar els quadres docents i es va cercar professorat per impartir les virtuts educatives dels nous temps: la importància del catolicisme i de las figuras de nuestra Cruzada. Calia reescriure la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Sonia Giménez
PRESIDENTA DE L’OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA (OAT)

“En la gestió de l’aigua cal valentia i requereix consens”

TERRASSA
INFRAESTRUCTURES

Comença l’obra de l’estació de busos de Lleida que es posarà en marxa el 2026

LLEIDA
Olot

El Cornamusam aposta per la programació de quilòmetre zero

Olot
Educació

L’Ajuntament de Badalona treu els estudis universitaris del Carme per posar-hi oficines

Badalona
OCi

La Fira d’Abril ignora la SGAE i no paga els drets d’autor

barcelona
GIRONA

Volen que l’edifici de la UNED sigui centre de dia i refugi climàtic

girona
salut

L’hospital del Mar demostra la conveniència de tallar el fre lingual

Barcelona
SAlut

Bellvitge fa la primera reducció d’estómac robòtica del país

L’Hospitalet de Llobregat
SOCIETAT

Les entitats d’ajut reclamen polítiques socials efectives als nous Parlament i govern

barcelona