Societat

La Maternitat d'Elna, una ajuda humanitària suïssa

Elisabeth Eidenbenz –una mestra que va esdevenir infermera del Secours Suisse aux Enfants als 24 anys per ajudar la població infantil durant la guerra a l'Estat espanyol– va crear a la població rossellonesa d'Elna una maternitat per a les dones internades als camps de refugiats. En un palauet singular de tres pisos, construït l'any 1900 per una família burgesa rossellonesa, els Bardou, Eidenbenz va poder fer néixer en condicions correctes uns sis-cents infants, i acollir els altres fills de les mares prenyades traient-los dels camps on hi havia una gran mortalitat infantil. El primer infant que hi va néixer va ser el 7 de desembre del 1939. El fons per habilitar la maternitat –30.000 francs suïssos– va ser aportat per un organisme suís d'ajuda als infants “de la Guerra Civil espanyola”.

A la Maternité Suisse tal com era coneguda entre els refugiats i la població rossellonesa– van acudir-hi també mares jueves o gitanes quan aquestes comunitats van ser internades als camps pel govern francès de Vichy, col·laboracionista amb Alemanya. La maternitat va estar en funcionament fins a l'any 1944, quan va ser tancada per l'exèrcit alemany durant l'ocupació de França.

Des d'aquella maternitat, a més, cada dia sortien camions amb menjar (conserves, farina, sucre, arròs, xocolata, formatge) i racions de llet en pols en direcció als camps de concentració d'Argelers de la Marenda, Sant Cebrià del Rosselló i Ribesaltes, realitzant una acció d'ajuda humanitària que anava més enllà dels aspectes sanitaris, en col·laboració amb la Creu Roja internacional. Després del tancament l'edifici va quedar abandonat fins als anys noranta, quan s'hi va instal·lar una empresa de vitralls. La visita a l'edifici, l'any 2001, d'un dels infants jueus que hi va néixer va despertar l'interès del propietari i de l'Ajuntament per la història de l'edifici. L'any 2002 es va realitzar un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz, que havia restat en l'anonimat fins llavors. Més tard rebria la medalla dels Justos entre les Nacions atorgada per Israel, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Creu de la Solidaritat Social de l'Estat espanyol i la Legió d'Honor del govern francès. L'any 2005 l'edifici va passar a ser propietat municipal i l'Ajuntament d'Elna l'ha rehabilitat com a lloc de memòria. Una exposició permanent explica la història de la Maternitat i de la seva fundadora. El municipi ha creat un servei pedagògic que rep grups escolars per a la realització de tallers. Tant les activitats escolars com les visites guiades es fan en català o en francès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

infraestructures

La paralització a rodalies tensa metro i busos

barcelona

Un vapor obert per prestigiar les persones amb discapacitat

Terrassa
Societat

Investigats els desnonaments a Badalona

Badalona
crònica

Una marabunta davant el caos

SALUT

Els gossos de pacients, permesos al sociosanitari de MútuaTerrassa

TERRASSA
Societat

Mor Joaquim Vich Figa, propietari de l’antiga Destil·leries Gerunda

Societat

Mor el figuerenc i activista cultural Josep Maria Ortega

SOCIETAT

El ple de Girona enterra el projecte del centre Bloom

girona
irlanda del nord

Un tribunal anul·la parts de la reforma migratòria de Sunak

barcelona