Societat

La cronista imprescindible de l'horror

La trajectòria literària i periodística de Montserrat Roig –estroncada per una mort prematura– és prou àmplia per eclipsar la magnitud de una de les contribucions més destacades de la literatura i el periodisme catalans a la memòria de l'Holocaust, l'episodi més fosc de la història de la humanitat. Els catalans als camps nazis és una obra monumental de més de vuit-centes pàgines que posa llum a uns fets amagats i volgudament ignorats: els milers de catalans i espanyols que van ser deportats i exterminats als camps nazis, amb la connivència explícita del govern espanyol.

Montserrat Roig es va proposar entrevistar els supervivents dels Països Catalans, i va calcular que amb tres mesos podria enllestir la feina. Va trigar tres anys. La presència de catalans als camps nazis era pràcticament desconeguda a casa nostra. “Som ignorants, amb consciència o sense consciència”, escriuria Roig, amb la convicció que: “Si no retornàvem la paraula als qui l'havien de tenir quan els pertocava, nosaltres no la tindríem mai en la seva totalitat.”

Va ser la publicació de les Cartes des del camp de concentració, de Pere Vives, un altre supervivent, amb pròleg d'Agustí Bartra, el que va obrir els ulls a Montserrat Roig. Poc després, l'any 1970, durant la presentació a Barcelona de la traducció al castellà del llibre Los SS tienen la palabra, de Vincenzo Pappalettera, un italià membre de la resistència, va conèixer “un home miop, de rostre ample i somriure trist”. Es tractava de Joaquim Amat-Piniella, que havia assistit a la presentació amb Joan Pagès, també deportat a Mauthausen. Roig va dir-li que volia parlar amb ell i el manresà va donar-li hora per a l'endemà mateix. S'iniciava així una intensa amistat que duraria dos anys, fins a la mort de l'autor de K.L. Reich.

El testimoni d'Amat-Piniella va ser l'impuls definitiu que va dur Montserrat Roig a entrevistar desenes de supervivents exiliats arreu d'Europa, per bastir una obra enorme, imprescindible. Durant tres anys, va convèncer els més reticents a recordar els horrors del passat, però alhora va respectar la voluntat dels pocs que van preferir no fer-ho. La qualitat periodística i literària de les 828 pàgines d'Els catalans als camps nazis fan d'aquest llibre una obra que hauria de ser de lectura obligada per a tots aquells que vulguin entendre que, si no coneixem els episodis més negres de la nostra història, estem condemnats a repetir-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tornen les malalties victorianes

Londres

El romanticisme de l’espàrrec

Gavà
CRÒNICA

El futbol no s’acaba al minut 90

Olot

Un poemari que reflexiona sobre la vida i la poesia

Olot

Comença l’espectacle

Barcelona
VIDRERES

Tres grans illes de contenidors als accessos d’Aiguaviva Parc

VIDRERES
Equipaments

Reclamen a Collboni un casal d’avis als jardins de Pedralbes

Barcelona
Patrimoni

Jornades sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Barcelona
Urbanisme

Obre el primer tram d’un carril bici a la travessera de les Corts

Barcelona