Societat

Periodista crític, modern, català i cosmopolita

Eugeni Xammar és un dels més grans periodistes catalans. Una figura carregada d'esperit crític, d'intel·ligència, estil, modernitat i arrelament al país que va viure les contradiccions de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Amb la guerra, la FAI es va presentar a casa seva a l'Ametlla del Vallès. Després, la Gestapo li va trepitjar els talons a Alemanya i el franquisme li va confiscar tots els béns i va ordenar el seu “estranyament perpetu del territori nacional per roig i catalanista”. No va recuperar casa seva fins al cap d'anys. Durant el franquisme, Xammar va viure de fer de traductor per a organismes internacionals i va continuar voltant pel món (París, Ginebra –on s'instal·laria–, Washington, Nova York...). Acabada la Guerra Civil i afermada la dictadura, la censura i la impossibilitat d'escriure en català, el periodista “pugilístic” –com el qualifica Quim Monzó– es va imposar el silenci i el va reclamar als altres: va llançar atzagaiades contra el que ell anomenava els “destinataris”, escriptors i periodistes que s'havien quedat a Catalunya i feien la viu-viu escrivint en castellà sota el jou franquista. Una de les seves víctimes predilectes seria Carles Sentís. Més endavant, i a petició d'amics, va escriure alguns articles on va continuar mostrant un esperit crític infranquejable i la seva independència de pensament, disparant, per exemple, contra el caràcter pla i simple de l'oposició al franquisme, bàsicament de tall marxista.

Nascut a Barcelona el 1888 i mort a l'Ametlla el 1973, catalanista i fidel a les institucions del país, liberal i humorista, Xammar va ser un periodista brillant i agut, que va escriure a La Tralla, El Poble Català, Iberia, El Be Negre, La Publicitat, La Veu de Catalunya, l'Heraldo de Madrid, Ahora i El Día Gráfico, entre d'altres, a més de diversos diaris sud-americans. A Londres va fer de corresponsal per El Día Gráfico i La Publicidad per narrar la Primera Guerra Mundial, i als anys vint i trenta va fer les seves cèlebres cròniques des de Berlín. Els seus articles es poden trobar aplegats a Periodisme, L'ou de la serp i Crónicas desde Berlín, i també hi ha un volum de Cartes a Josep Pla. Les seves memòries dictades, sota l'impuls del seu amic Josep Badia i en els últims anys de la seva vida, retornat a l'Ametlla, van formar el llibre Seixanta anys d'anar pel món. El seu biògraf, Quim Torra, va publicar fa uns anys Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar. Aquest any es recorda la seva figura amb l'Any Xammar, a iniciativa de l'Ajuntament de l'Ametlla, i es fan diverses activitats per difondre'l, la darrera de les quals serà una exposició al Palau Robert. La bibliografia xammariana s'ampliarà amb un volum que aplegarà el seu epistolari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mobilitatš

El TSJC manté la negativa d’Interior a autoritzar una bicicletada dins dels túnels de Vallvidrera

Barcelona

El bisbe de Girona suspèn l’agenda perquè dona positiu de covid

GIRONA
trànsit

Moren dues persones en un xoc frontal a la C-37 al Pla de Santa Maria

Tarragona
educació

Demanen la pacificació a l’entorn de l’escola Prat de la Riba de Reus

Reus
SERVEIS

Els treballadors de la neteja i la recollida d’escombraries de Calella anuncien vaga per l’1 de juliol

Calella
Societat

Mor Ricardo Arques, el periodista que va destapar els GAL

salut

Nova Unitat de Reanimació al Parc Taulí

Sabadell

El ple municipal ratifica el pla de Ponent

Gavà
urbanisme

31 milions d’euros a la Barceloneta per encarar els efectes de la Copa Amèrica

barcelona