Societat

Girona, Temps de Flors 2015

Una ciutat a punt de florir

Els voluntaris del Temps de Flors ja treballen a ple rendiment per tenir-ho tot a punt per dissabte

Prop de dues-centes mil persones es calcula que passaran per la ciutat al llarg dels 10 dies de durada

Els prop de mil voluntaris que fan possible el Temps de Flors ja treballen a ple rendiment. A partir de dissabte, prop de dues-centes mil persones es calcula que visitaran Girona per gaudir del festival. Per tant, als responsables que tot estigui a punt, els queden només dos dies per ultimar tots els preparatius i la feina va contra rellotge.

En un dels punts emblemàtics del recorregut, els Banys Àrabs, ahir era el primer dia de feina sobre el terreny. Lluís Vilagran és el responsable de decorar la sala central. Fa 35 anys que participa en la cita i decorarà l'espai per cinquena vegada juntament amb un equip de quatre persones. Tenen fins divendres per ultimar un projecte que podran situar en un dels seus espais preferits: “Els Banys Àrabs és un dels llocs més còmodes per treballar. L'espai és molt bonic i és un dels punts més concorreguts”, assegura.

A pocs metres d'allà, les mateixes escenes es repetien al soterrani de la catedral, un espai que es va recuperar l'any passat i que repeteix. Maria Àngels Perpinyà dirigeix un equip de 19 persones que ha d'engalanar una de les sales. Fa més de trenta anys que participa en la cita i ja havia decorat l'espai abans que s'eliminés del recorregut. “Tornar-hi és un repte i serveix per reviure aquelles primeres edicions”, destaca. A més, té clar que es tracta d'un marc incomparable: “Els mateixos rams que preparo, en qualsevol altre lloc no lluirien ni la meitat. Aquest espai és meravellós i els fa encara més bonics.” Al costat, Cesc Garsot supervisa un projecte que comparteix amb el florista Carles Juvany i que “mostrarà l'evolució de les flors, partint de les més primàries, com ara les falgueres, fins a arribar a les orquídies”.

La feina no s'aturava a cap punt del Barri Vell. A les escales de la catedral, els operaris municipals hi col·locaven una estora de gespa i damunt el riu Onyar ja hi començaven a aparèixer les flors gegants que formaran un dels projectes més vistosos d'enguany. A les escales de Sant Llorenç, en canvi, un equip format per estudiants de l'escola de jardineria Rubió i Tudorí i dirigit per l'exalumne Óscar Llovera intentaven enllestir el seu projecte, que havien de deixar a punt ahir mateix i que tindrà de protagonistes les Tillandsia –unes plantes d'aire que no necessiten terra per sobreviure–. També a l'església de Sant Martí l'activitat era frenètica. Montserrat Galí està al capdavant d'un equip de 40 persones i recorda orgullosa: “El que va començar sent una mostra perquè les senyores ensenyessin les flors que tenien a casa s'ha acabat convertint en el festival actual i això és gràcies a la il·lusió i les ganes de tota la gent que el fa possible.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Científics catalans identifiquen en la mosca del vinagre potencial terapèutic per al càncer colorectal

Lleida

Sanitat contempla espaiar la segona dosi de la vacuna contra la Covid-19 en menors de 80 anys

Barcelona / Madrid

La demanda als bancs d’aliments de Catalunya augmenta un 30% per la crisi de la Covid-19

barcelona

L’Estat analitzarà l’eficàcia de posar una segona dosi de Pfizer a qui ja ha rebut la primera d’AstraZeneca

Madrid

Barcelona comprarà una seixantena de locals comercials buits per oferir-los com a baixos de protecció oficial

Barcelona

Els Mossos fan públic el protocol dels projectils de foam, que es poden disparar sense avís previ i a les extremitats

Barcelona

El 5,3% dels espanyols rebutja la vacuna de la Covid-19, segons el CIS

Madrid

Salut ordena tancar l’escorxador Elaborats Sant Joan de Sant Joan les Fonts per problemes d’higiene

Sant Joan les Fonts

Investigadors de la UB troben “patrons similars” en l’evolució del llenguatge humà i el cant dels ocells

Barcelona