Retrat del mapa del temps a Caldes

Amb la primavera diuen que arriba el bon temps a la comarca i aquest any comprovarem si a Caldes continua mantenint-se, políticament parlant, és clar, el clima anticiclònic de la darrera legislatura amb govern majoritari d’ERC.

El 24 de maig tornem a escollir els 17 representants que ens pertoquen, i per a tots aquells que ens agrada cuinar i fer tertúlia amb possibles resultats, possibles governs, i encara que soni inversemblant, alguns també a debatre les diferents propostes que es posen a sobre la taula, ens arriben dies per a sucar-hi pa. Votarem un candidat? Votarem per fotre l’altre? O votarem en òptica nacional? No ho sabem... però el que sí que podem tenir present és que la conjuntura de cada municipi és prou independent, quan parlem de poblacions de magnituds no exagerades, per tenir en compte infinitat d’aspectes, fins i tot els ínfims, que et deixen un o un altre panorama.

Respirant, i tot i que a l’horitzó es preveuen poques llevantades, són potser comptats els que hagi sentit a dir que es pugui repetir una majoria absoluta com la darrera, encara que els últims a entrar a escena, sembla que així ho vulguin... Deixem enrere una acció de govern d’en Solé ben considerada per bona part de la població.

Evidentment, hi poden haver hagut crítiques, alguns potser per massa inconformistes i altres que al meu entendre ho han enfocat d’una millor manera, però ara toca parlar de futur i de les persones que decidiran el que és més oportú per a nosaltres. I quan parlem mirant endavant i, sobretot, de persones, el tema central del carrer és saber si tindrem Solé per un parell o per quatre anys més. Diuen, diuen, diuen... però això no ho sabrem fins que passi, o no, i potser el que caldria saber és quines alternatives hi ha plantejades.

Fins al moment, aquesta retòrica és l’única que hem pogut escoltar a en Coral, de CiU, rere un #noméscaldes, el marc de la precampanya, malgrat que potser l’enfocament no seria el més adient per ser una peça clau a l’hora de formar govern amb els que hi quedin a prop. Seguint amb el mapa, i llegint el blog dels socialistes de l’Ortega, el primer que penso és que són valents de presentar-se i defensar les seves idees, i ho dic sense ironia, donant-li el mèrit que li pertoca en una època complexa per als federalistes. Just el contrari que la coalició Som Caldes, composta per una ICV difuminada, juntament amb Procés Constituent, i elles. I quan dic elles em refereixo a les CUP, que s’afegeixen a l’aposta per ser alternativa real al municipi. Una altra cosa serà què puguin aconseguir, però el que sembla clar és que pretenen introduir-se a la carcassa més institucional, i fer-ho sent oposició, esperem que constructiva, amb segurament més d’un regidor. I què més? Del PP no se’n respira gran cosa, i per això només me’n faig preguntes. Romano, una legislatura més? Haurà pogut l’Alícia compondre una nova candidatura? I què me’n dieu de la no-presència a les municipals de Podem ni Ciutadans, però sí la fulminant aparició d’Units per Caldes com a possible pedra a la sabata, de nou, per a CiU? Tot plegat, joventut mesclada amb veterania, ganes i il·lusió, que entri qui entri, ens agradem més o menys els uns als altres, siguem nous, els de sempre o fills d’antics regidors o fins i tot alcaldesses, tinguem clar que el nostre projecte de poble l’hem de construir plegats.

LES HORTES, PI I MARGALL...

Deixant de banda la lògica “amabilització” d’espais que es deterioren, i les actuacions més tècniques que sovint els regidors accepten com a mesures inevitables per la conjuntura del moment, hi ha d’haver alguna obra amb la qual tot líder polític, en aquest cas qui ocupa l’alcaldia, vol que se l’identifiqui. I quina serà la propera? Els aparcaments a les Hortes o on es consideri, la millora o construcció d’equipaments, un nou intent de remodelació de Pi i Margall potser sense embuts, altres projectes per posar de relleu els nostres atractius com són el termalisme o l’entorn... Ho veurem ben aviat, alguns en tenim força ganes. Comencem?

La notícia completa a