Andreu Buenafuente considera que ens ho hem de prendre tot plegat amb més bon humor. Que l'il·lustre pregoner d'enguany de les festes de la Mercè doni aquest consell en un acte tant solemne, però, no s'ha d'interpretar forçosament com que troba que els barcelonins són ensopits de mena. En general, als conciutadans de la capital catalana no els calen gaires excuses per abraonar-se sistemàticament al carrer. Tota celebració és bona per fer-ho, i més encara si es tracta de la festa major institucional de la ciutat. La Mercè convida a fer moltes coses, menys a quedar-se reclòs a casa.

El parc de la Ciutadella és un dels escenaris que possiblement millor il·lustren el caràcter desbordant que ha assolit l'esdeveniment. Hi ha gent pertot. Des de ja fa anys és l'espai que concentra la programació d'espectacles de carrer, acolorits amb l'oferta autòctona de la ciutat convidada de torn de la festa barcelonina. Enguany és Buenos Aires. De les moltes essències de la capital argentina, el tango sigui possiblement una de les més genuïnes. La Compañía de Danza Aérea Brenda Angiel presenta aquests dies en un dels escenaris del parc una versió especialment singular d'aquest gènere, en què els intèrprets de la companyia no només ballen. També floten. És clar, però, que hi ha truc. I ben a la vista. Són les corretges que els sostenen i els permeten fer giravoltes gairebé impossibles, acompanyats d'aquella essència dramàtica tant característica del tango.

El de la Ciutadella, però, és un espai iconoclasta, on tenen cabuda projectes i propostes de múltiples orígens i formats. Com el de l'humor. D'això en saben molt Leandre, una parella de còmics que en el seu espectacle Iceberg simulen les vicissituds que pot arribar a patir un nàufrag. La canalla hi riu, de la mateixa manera que remena i potineja uns ginys estranys –des d'un visor estereoscòpic de Holmes o una càmera fosca a una escala de Jacob– situats al racó científic de la Ciutadella. Uns metres més enllà hi ha un dels reclams més concorreguts. Una immensa cúpula de plàstic batejada com La Gran Tempesta. És fàcil entendre el perquè. Quan s'hi entra, es desencadena una pluja torrencial de confeti. La cua per entrar-hi és quilomètrica.

Antigua i Barbuda ja comencen a ser uns clàssics de la Mercè. Després d'uns anys al castell de Montjuïc, ara ja semblen haver instal·lat definitivament el seu parc de fira vintage a tocar del Parlament. Entre les atraccions, no falta la tradicional roda. Està, clarament, entre les més sol·licitades. Davant la cascada del parc la gentada també s'amuntega per entrar a l'Avió Navecultural, un antic DC9 que s'han transformat en un espai expositiu.

La Mercè, però, són molts registres. Com la música, amb el festival BAM com a principal estendard. Ahir va ser un dels seus dies forts, amb el concert a l'antiga fàbrica Damm amb triple repertori: Ocellot i el seu pop electrònic, el verb i posat irreverent de Sènior i el seu inseparable Cor Brutal, i Crystal Fighters, el plat fort del cartell. D'humor, el que és humor, potser en falta un pèl. Però de festa, més que sobrats.