El Tribunal Suprem va sorprendre ahir en acceptar parcialment les al·legacions de 15 dels 20 condemnats pel cas de corrupció policial en els macroprostíbuls de Castelldefels, clausurats el 2009.

En concret, l'alt tribunal ha absolt els amos i gerents del Riviera i Saratoga, que l'Audiència de Barcelona va condemnar a deu anys de presó pels delictes d'afavoriment de la prostitució i d'associació il·lícita, i per haver pagat suborns a policies. La sala també rebaixa el càstig a tres caps policials: de sis anys de presó a tres anys d'inhabilitació perquè suavitza el delicte de suborn comés. També absol els tres advocats condemnats per extorsió i coaccions.

En la sentència de l'Audiència de Barcelona , del maig de 2014, les magistrades Àngels Vivas, Myriam Linage i Celia Conde van ser contundents contra els titulars (Antonio Herrero, del Riviera, i Carmelo Sanz, del Saratoga) i els encarregats dels bordells (set persones, en total). Les magistrades exposaven que els bordells es van lucrar amb la prostitució, tot i el consentiment de la persona, aprofitant “la vulnerabilitat de les dones i la seva escassa independència”. La majoria eren estrangeres que no tenien permís de residència o treball. Hi asseguraven que els amos les feien “rendir al màxim”.

Ahir, però, la sala penal del Suprem va corregir dràsticament les magistrades. Va aclarir que per tal que hi hagi el delicte d'inducció a la prostitució cal que se n'obtingui un benefici econòmic gràcies a la “constricció” de terceres persones. “No n'hi ha prou amb la mera obtenció d'un lucre a partir de la prestació d'aquests serveis per persones que, encara que en una situació de precarietat econòmica, es prostitueixin per pròpia decisió”, va concloure.

A més, l'alt tribunal ha acceptat aplicar al llavors comissari de la policia espanyola Luis Gómez i als inspectors Andrés Otero i José Javier Martín Pujal, àlies Jordi, un delicte de suborn menys agreujat. El tribunal exposa que certament els policies van rebre diners i regals dels amos dels bordells. El que canvia és que no van deixar de perseguir delictes, com se'ls havia castigat, sinó que la seva conducta sancionable és deixar de fer inspeccions als clubs per no trobar dones estrangeres sense papers. Manté els tres anys per falsificació documental a l'inspector Abundio Navas.

El tribunal també indica que “no s'ha provat la connivència” de l'inspector Martin Pujal amb l'advocat Fernando Martínez per extorquir amos de clubs, detinguts per una inspecció als quals s'assistia. Hi afegeix que “no hi ha il·legitimitat en l'exigència d'un pagament endeutat”, i que el client podria “haver anat a un altre despatx d'advocats”.