Societat

opinió

L'ofec de la iniciativa social voluntària

Normes com la del certificat de penals compliquen la feina de les entitats

Aparentment hi ha una gran consciència sobre la importància del treball que els voluntaris porten a terme. Els anys de crisi han demostrat com la solidaritat arribava on les garanties públiques no podien. La iniciativa social vertebra la societat i dóna resposta a necessitats de tot tipus de manera espontània, responsabilitzant les persones de les necessitats comunitàries, i defensa i promou els drets socials. Els governants majoritàriament en tenen consciència i designen departaments, alts càrrecs i iniciatives legislatives per donar-hi suport. Malgrat això, un marc legal general, cada cop més complex, promogut per àrees generals dels governs, sense haver reflexionat gens sobre les conseqüències que pot tenir per a la iniciativa social i el voluntariat, el va ofegant fins a fer-lo difícilment viable.

Només fent un repàs a normes legislatives d'aquests darrers anys que tenen una incidència directa sobre les entitats socials, molt difícils de gestionar en el cas de les petites i mitjanes, trobem: la llei de l'impost de societats, que obliga les entitats amb activitat econòmica superior als 75.000 euros a presentar liquidacions; la legislació sobre el blanqueig de capitals, que exigeix una gestió molt rigorosa dels donatius rebuts; la llei de la transparència, que, tot i ser convenient, obliga a tenir un web complex amb molta informació, que requereix una gestió complexa en el cas espanyol i que obliga a transferir aquesta informació per ser exposada en un web únic de la Generalitat en el cas català; la modificació de la llei de protecció a la infància i l'adolescència, que, tot i ser necessària, obliga a acreditar, mitjançant un certificat de penals, que cap dels voluntaris que estan en contacte amb unes colònies, un campament o un centre d'esplai no té cap antecedent per delicte contra menors; la llei de voluntariat, que, tot i estar feta per a la protecció d'aquest voluntariat, demana una gestió administrativa i en alguns territoris formula unes exigències sobre assegurances difícils de complir.

El que s'ha enumerat són només exemples. Se'n podrien citar d'altres com ara les normatives sobre subvencions, que deriven de directives pensades per a les empreses o les guies d'ajuts de la Unió Europea i que porten a un nivell d'exigència administrativa equiparable al rol dels interventors dels ajuntaments i la Generalitat. Això, unit a l'endarreriment en el cobrament d'aquestes subvencions, les converteix en un parany per a les associacions de voluntaris. És important que els governs situïn en posicions clau els responsables de polítiques socials i que aquestes incideixin sobre les iniciatives legislatives des del coneixement del que poden significar per promoure veritablement el voluntariat en lloc d'anar-lo immobilitzant a poc a poc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia