societat
ciberjocs
Alerten del perill dels jocs en línia per als infants
La majoria dels jocs més populars contenen publicitat que pot afectar negativament els menors
Els pares ho desconeixen o no ho consideren una amenaça important
A la sala d'espera de la consulta d'un metge o en un restaurant de còmodes sobretaules no és estrany veure infants amb el mòbil o la tauleta jugant partides de jocs aparentment innocents d'ajuntar llaminadures o tocar tecles del piano, per posar dos exemples populars. Un estudi elaborat per Open Evidence, una empresa sorgida de la Universitat Oberta de Catalunya, juntament amb la London School of Economics i finançat per la Comissió Europea, alerta de la desprotecció dels nens davant els jocs en línia i revela que la majoria dels jocs més populars contenen anuncis que, segons han comprovat ells mateixos al laboratori, tenen efectes negatius en el comportament dels nens.
El treball va dibuixar una anàlisi exhaustiva de la situació dels jocs en línia al continent, i se centra tant en les aplicacions per a mòbils com en els jocs integrats a les xarxes socials, com ara Facebook i els anomenats advert games, jocs en línia creats per una marca comercial amb una clara finalitat de màrqueting. Els investigadors van analitzar a fons els 25 jocs més populars del continent remenant per les diferents plataformes i van detectar que la gran majoria inclouen publicitat o compres integrades sense advertències prou clares per als usuaris. També van comparar les legislacions que els controlen en els diferents estats de la UE, van fer enquestes a 6.400 pares, seguiment a grups de nens i pares de vuit països i, finalment, dos experiments de comportament amb infants de Catalunya i Holanda.
“Els pares tendeixen a relativitzar molt els riscos derivats del màrqueting, o fins i tot els ignoren directament”, explica Francisco Lupiáñez, professor de la UOC, cofundador d'Open Evidence i investigador d'aquest projecte. Segons es desprèn del treball, els pares estan més conscienciats davant riscos molt més improbables però de conseqüències més greus, com ara l'assetjament escolar o el ciberassetjament, que per l'impacte –menor però pràcticament inevitable– de la publicitat camuflada entre els jocs o al seu costat, com és el cas de Facebook. “Això pot provocar l'accés a continguts inapropiats per a la seva edat, de manera que es confirma la necessitat d'una protecció més sòlida i homogènia dels nens com a consumidors”, hi afegeix Francisco Lupiáñez abans de recordar la disparitat entre la regulació en els diferents estats europeus.
Experiment amb llaminadures
L'experiment que més crida l'atenció del treball és un que es va dur a terme en centres escolars de Catalunya i d'Holanda i que va demostrar que els jocs publicitaris provoquen canvis subconscients en el comportament dels infants. L'assaig consistia a fer que els alumnes juguessin a dos advert games diferents, un que promociona uns snacks –barretes energètiques, concretament– i un altre que el que pretenia vendre eren joguines. Ho feien amb un bol de llaminadures al costat i els investigadors van constatar, pesant-les abans i després de les partides, que els menors que jugaven al primer joc consumien clarament més menjar que no pas quan el que es promocionava eren jocs. Els jocs publicitaris, que van arribar a ser prohibits a Suècia, són força desconeguts en alguns entorns. “Molta gent no se n'adona fins que els ho fas veure, i llavors els fa ràbia”, indica Lupiáñez, que remarca que no es tracta d'un fenomen patològic però sí molt estès.
