L’Ajuntament de Barcelona planteja destinar prop de la meitat de l’espai que ocupa actualment el recinte firal de Montjuïc a construir uns 500 pisos públics, nous equipaments de barri i espais verds.

Així ho recull la primera proposta del govern municipal per transformar l’espai firal els pròxims anys i tenir-lo enllestit el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. I és que el projecte de transformació busca actualitzar l’espai firal històric i dotar-lo de nous usos per adaptar-se a les necessitats dels barris de l’entorn.

A més d’uns 500 pisos, també es preveu fer-hi sis equipaments: un CAP, un centre per a gent gran, una biblioteca, un espai veïnal, un poliesportiu i una ampliació del MNAC al pavelló Maria Eugènia.

A banda, la projecció urbanística preveu un eix transversal per connectar el Poble-sec i la Font de la Guatlla i també el Paral·lel amb Montjuïc, es faran canvis en la mobilitat per prioritzar el vianant i el transport públic i es crearà una nova xarxa ciclista a la zona. Tot plegat, amb la incorporació de nous espais verds, en la línia del model de Superilla Barcelona.

La proposta del consistori s’ha fet després d’un procés participatiu dut a terme les últimes setmanes amb els veïns, entitats de l’entorn i Fira de Barcelona. “Allò que ens demanen els veïns és el que fa possible aquesta proposta”, ha afirmat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. Pròximament, ha dit, es concretarà en forma de conveni entre l’Ajuntament, la Generalitat i Fira de Barcelona, i servirà de base per a una Modificació de Pla General Metropolità que es preveu tenir aprovada abans de final d’any.

Segons ha assenyalat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, hi ha dos pavellons que es podrien reutilitzar, d’una banda, el Maria Eugènia per a l’ampliació del MNAC i, de l’altra, el pavelló Itàlia per acollir activitats esportives. De fet, aquest darrer es podria fer servir ja a partir del 2023 com a nou poliesportiu, ha avançat.

Sanz ha explicat que es mantindrà un 53% de l’espai per a ús firal (dels 130.000 m2actuals, uns 70.800 m2, continuaran sent sòl firal “més flexibles, eficients, compactes i moderns”). La resta de superfície es repartiria en habitatge públic (13.350 m2); equipaments públics (22.000 m2), i zones verdes i vials (23.225 m2). A més, hi hauria 4.350 m2per a espais vinculats a la Fira de Barcelona per tal de potenciar altres activitats econòmiques.

Els gairebé 14.000 m2que passarien a ser habitatge públic podrien donar cabuda a uns 500 pisos nous, segons els primers càlculs de l’Ajuntament, i també permetrien guanyar locals comercials públics. Els edificis i part del nou espai verd s’ubicarien en l’espai que ara ocupa el pavelló del carrer Lleida, que s’enderrocaria. “Ens imaginem el 2029 un nou espai de ciutat integrat en el model Superilla Barcelona”, ha conclòs Sanz.