urbanisme
Els veïns de la Sagrada Família fan reobrir el debat urbanístic
La publicació d’un informe de l’anterior mandat ha provocat molt ressò i ha desembocat en la convocatòria d’una reunió amb l’equip de govern actual per al dia 23
La publicació, a la web veïnal, d’unes propostes d’encaix per a un projecte de reurbanització de la Sagrada Família de Barcelona, ha despertat de nou el debat sobre el futur dels 1.000 habitatges afectats per les futures obres del temple.
Segons ha explicat a aquest diari el representant de l’associació, Gabriel Mercadal, aquest projecte -que és del mandat d’Ada Colau- no havia estat mai publicat perquè no es va arribar a posar en comú amb totes les parts afectades: Ajuntamnet, Veïns i Temple, i l’associació veïnal va decidir no publicar-lo per no trencar la confidencialitat.
Però el canvi en el govern municipal i la paralització del debat fins ara, explica Mercadal, ha fet decidir els veïns, els quals recorden, en el butlletí veïnal, que el 5 de març de l’any 2020 es va constituir una comissió de treball per determinar la millor solució per acabar les obres de la Glòria i la seva repercussió en els edificis propers, entre els carrers Mallorca i Aragó. No va ser fins als 2022 quan l’equip d’Ada Colau va presentar unes propostes que satisfeien l’associació de veïns i a l’associació d’afectats. En aquesta proposta es dissenyava una planificació que permetia salvar el màxim d’habitatges -se n’arribaven a desafectar 171- però implicava que l’escalinata prevista fos més estreta. Aquestes propostes però, no van arribar a ser presentades a la Junta del Temple i van quedar aturades.
Reunió convocada
Mercadal ha mostrat la seva satisfacció pel fet que la publicació hagi tingut molt ressò i ha confirmat que la tinent d’alcalde Laia Bonet ha convocat una reunió amb veïns i afectats per al proper dia 23 de maig.
Els veïns consideren que en els darrers anys s’ha aconseguit fer un progrés cap a desafectar un mínim d’edifics d’acord amb el que ja es va dir el 2019 de respectar el dret a l’habitatge, al mateix temps que es té cura del manteniment o millora dels equipaments i espais verds. Actualment, diuen els representants veïnals, la llei empara el reallotjament dels propietaris residents en un pis de les mateixes característiques , proper i a cost, així com el manteniment pels llogaters del seu contracte fins a termini en un pis equivalent. Temem, per tant, que en cas d’haver finalment d’afectar, s’haurà de calcular el número de veïns a reallotjar abans de tirar endavant cap opció, avançant des de Mallorca amb allò que sigui possible i amb una anàlisi prèvia. “Cal només negociar amb el temple la finalització de les obres en horitzontal, amb la famosa escalinata i el túnel del carrer Mallorca”, concreten i afegeixen que el cost de tota la transformació urbanística hauria d’anar a càrrec del temple i no de la ciutat.
