Societat

Fer memòria, monuments i monòlits a l'Ebre

L'empremta que la batalla de l'Ebre va deixar al territori encara és fàcilment perceptible. A les desenes de quilòmetres de trinxeres, amb els seus pous de tirador, refugis i parapets, que es conserven escampats pels 800 quilòmetres quadrats d'aquell camp de batalla, cal sumar-hi altres vestigis fruit de la voluntat commemorativa dels vencedors. Monuments, monòlits i esteles funeràries de tota mena van anar proliferant durant els quaranta anys de la dictadura, impulsats per diferents administracions i entitats. Cronològicament, els primers a dur a terme aquest tipus d'accions van ser els veterans de la 4a divisió de Navarra. Durant els primers anys de la dècada del 1940 aquesta entitat va promoure la instal·lació de 32 monòlits als diferents camps de batalla on havia combatut. Al front de l'Ebre se'n van instal·lar dos, l'un prop de Prat de Comte i l'altre a la Fatarella, dos dels sectors del front on va intervenir.

El 1953 va arribar el primer monument oficial, erigit per la Diputació de Tarragona per commemorar el 15è aniversari de la batalla al coll del Moro, on el general Franco va instal·lar el seu lloc de comandament. La seva inauguració va ser un acte multitudinari, amb la celebració d'una trobada del Frente de Juventudes i l'edició d'un petit llibre commemoratiu. Set anys després, el 1966, s'inaugurava un altre monument franquista a Tortosa, sobre les restes del pont de la Cinta. La iniciativa va sorgir del Consejo Provincial del Movimiento el 1963, quan es commemorava el 25è aniversari de la batalla. Coincidint amb aquell aniversari la Germandat del Terç de Nostra Senyora de Montserrat inaugurava la creu en memòria dels seus caiguts en la defensa de Vilalba dels Arcs a Quatre Camins. El 1968 hi afegirien el monòlit de la Punta Targa, que es pot considerar com el primer monument en memòria de tots els combatents de la batalla.

A més d'aquests monuments, en diversos indrets del territori es poden trobar esteles funeràries dedicades a membres de la legió Còndor que van perdre la vida al front de l'Ebre. Repartides pels termes de Batea, la Fatarella, Gandesa i Corbera d'Ebre se'n van documentar sis; només dues d'aquestes continuen al seu lloc original, una d'aquestes a la benzinera de Camposines. Un grapat de vestigis dels vencedors que, en les darrers dècades, s'han vist acompanyats d'altres monuments erigits per recordar els vençuts, en alguns casos, i per homenatjar tots els combatents, en d'altres.

David Tormo Benavent



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La ronda de Dalt, una ferida que supura

Barcelona
Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

“Quan es va fer la partició, aquí no hi havia res que pogués ser un bisbat”

Barcelona
Oscar Palomino i Joan Hernàndez
Portaveus de Millorem Barcelona

“Si no tapen la ronda del Mig, farem talls quan torni el Barça”

Barcelona

“Per què no fan primer el tram més perjudicial per a la salut?”

Barcelona

“No volem una paret amb plantes”

Barcelona
GIRONA

Girona busca l’equilibri entre l’auge ciclista i els veïns

GIRONA
opinió

La ronda de Dalt i la ciutat construïda

Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Olot

Recullen firmes per preservar l’únic espai verd del Montsacopa

Olot

El CCM diu que s’ha estalviat 2,11 milions d’electricitat des del 2021 pel sanejament d’aigües

Mataró