Aquest any he tingut el plaer i l'honor de viure en primera persona un dels esdeveniments principals de les Fires de la Santa Creu de Figueres, el pregó. Quan l'alcaldessa, Marta Felip, ens va convocar, a l'associació Els Pastorets de Figueres –de la qual formo part–, ens pensàvem que era per donar-nos la medalla a la gent gran, perquè n'ha fet 90 de l'estrena de l'obra. Però va ser per nomenar-nos pregoners. Ens va alegrar molt i ens va enorgullir. Tot seguit, ens va agafar un atac de pànic enorme. Què direm en el pregó? Quina relació té una obra tan nadalenca com els Pastorets amb una festa tan primaveral com la Santa Creu? No tindrem temps de fer-lo?, i una tirallonga de qüestions més que no van tranquil·litzar-nos, ans al contrari. A més a més, seria un pregó retransmès en directe per Twitter per primer cop al món mundial! Ni la til·la intravenosa va poder asserenar-nos a alguns els primers dies.

Després de donar-hi moltes voltes, vam tenir clar que només podíem fer el que fa tants anys que fem: els Pastorets. I amb l'Helena Cusi i l'Alfons Gumbau vam crear un espectacle que es podria batejar com “La primera Santa Creu dels Pastors”.

L'assaig general i l'estrena mundial els vam poder viure dissabte passat a la plaça de l'Ajuntament i mitjançant el Twitter, amb l'etiqueta #tiutpregó, una iniciativa que van gestionar amb destresa la Montse Ferrer, en Jordi Gasull i en Luismi Martínez, i per les pantalles gegants que hi ha escampades per la ciutat. A hores d'ara encara es poden llegir missatges en aquestes pantalles i, si voleu tenir uns segons de glòria, feu-vos un selfie, poseu-li l'etiqueta #SantaCreu2014, compartiu-lo a la xarxa de l'ocellet blau i us poseu al davant d'una de les pantalles a esperar que surti. El súmmum de la paciència moderna.

Per cert, parlar des del balcó de l'ajuntament és una sensació embriagadora. Allà dalt et penses que ets algú important. Sort que en no portar les ulleres no vaig veure res i tot va quedar en un miratge.