Medi ambient

Transició climàtica en perill

Un acord energètic internacional protegeix la indústria del petroli i el gas de les noves polítiques verdes

La Unió Europea busca una reforma del tractat per evitar una allau de demandes

Les bones intencions no ho són tot en política. Tampoc per combatre l’escalfament global. La Unió Europea ha apostat per impulsar una transició climàtica que freni la destrucció del planeta, però deslligar-se del seu passat contaminant no serà tan fàcil.

L’statu quo que ha imperat a Europa des de fa segles és el d’una economia sustentada pels combustibles fòssils. La indústria del petroli i el gas compten encara amb avantatges tant en el terreny econòmic com legal. Un d’ells és el Tractat de la Carta d’Energia (ECT, per les seves sigles en anglès). Aquest acord internacional creat als anys noranta per protegir les inversions energètiques, sobretot per la desconfiança en els països postsoviètics, és ara una de les principals amenaces per al Pacte Verd de la UE.

El club europeu està intentant engegar una sèrie de polítiques per eliminar progressivament l’energia fòssil. Tanmateix, aquesta croada corre el risc de topar amb una allau de querelles de la indústria del petroli i el gas que volen utilitzar l’antic tractat energètic com a salvavides.

L’ECT els dona dret a reclamar indemnitzacions milionàries als governs d’una cinquantena de països europeus, centreeuropeus i caucàsics per decisions que afectin les seves inversions. Alguns estats de la UE estan preocupats perquè ja comencen a veure com les empreses energètiques s’estan movent per boicotejar les noves polítiques climàtiques.

A principis de febrer el gegant energètic alemany RWE va presentar una demanda contra els Països Baixos per decretar l’eliminació del carbó del mix elèctric del país per al 2030. Amb l’ECT a la mà, la companyia reclama uns 1.400 milions d’euros d’indemnització perquè la nova llei holandesa no preveu cap compensació per a les plantes afectades, segons RWE.

Per por que es multipliquin demandes com aquesta, Brussel·les està negociant la reforma de l’ECT, però hi ha divisions dins la UE sobre fins a quin punt val la pena formar part d’aquest tractat internacional que posa bastons a les rodes a la transició climàtica europea.

L’executiu d’Ursula Von der Leyen proposa mantenir la protecció de les inversions existents del petroli i el gas fins al 2030 i retirar-la per a les que es facin d’ara endavant, amb alguna excepció. Per exemple, els gasoductes que es construeixin els pròxims anys també quedaran blindats fins al 2040 si es poden reconvertir per transportar gasos renovables o de baixes emissions, incloent-hi l’hidrogen.

“La proposta de la CE no permetrà complir els objectius del Pacte Verd ni de l’Acord de París, ja que la protecció a les inversions dels combustibles fòssils continuarà vint o trenta anys més”, critica Paul de Clerk de l’entitat ecologista Friends of the Earth Europe, que reclama sortir del controvertit acord energètic internacional. ONG com aquesta estan fent campanya per conscienciar sobre els perills de l’ECT.

La Comissió Europea discutirà amb les capitals al març la reforma que hi ha sobre la taula, però no s’espera un acord al respecte perquè els estats estan molt enfrontats. França, Alemanya i Espanya veuen insuficient la proposta de Brussel·les que només acontenta els països l’est. París i Madrid fins i tot amenacen de retirar-se directament del tractat, com ja ha fet Itàlia, si no hi ha una reforma significativa abans de finals d’anys. Estripar l’ECT implica haver de complir el tractat fins al 2040.

I què vol fer Alemanya? “És el que tothom es pregunta”, diu De Clerk. El govern de la cancellera Angela Merkel no ha estat gaire explícit almenys fins ara sobre la seva posició respecte a l’ECT i que podria decantar la balança a la Unió Europea.

Amb tot, una postura unida del bloc europeu no garanteix una reforma suficientment verda del tractat perquè s’ha de negociar amb altres països que no tenen ganes de fer cap canvi, com és el cas del Japó o dels productors de gas i petroli del Caucas. Per això, els ecologistes exigeixen a la UE que deixi de perdre el temps amb les negociacions i que es deslligui ja de les cadenes de l’ECT.

LES XIFRES

10
anys
de cobertura legal per a la indústria del gas i el petroli si s’aprova la reforma
1.400
milions
d’euros d’indemnització reclama una empresa als Països Baixos

Pacte de no-agressió alternatiu

La Unió Europea per ara no s’atreveix a deixar enrere el Tractat de la Carta d’Energia que posa en risc l’operació climàtica. D’entrada, si el club europeu l’estripa en bloc o cada país ho fa per la seva banda, els governs continuarien exposats a querelles de les companyies del gas i el petroli fins al 2040.

El preu a pagar per sortir de l’ECT no sembla que compensi una possible reforma. Tanmateix, tenint en compte que les negociacions es poden allargar durant anys sense arribar a bon port, potser una retirada a temps és una victòria. Aquesta és l’estratègia que defensen les associacions ecologistes. Des de Friends of the Earth Europe, Paul de Clerk recorda que gran part de les demandes són intraeuropees, és a dir, entre països de la UE, com en el cas del gegant alemany RWE. Per això, insta els socis del club europeu a fer un pacte de no-agressió entre ells. “Així s’estalviarien la majoria de querelles”, assegura De Clerk.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Encara núvols i ruixats al terç nord i Terres de l’Ebre

barcelona

La UE acorda retallar “almenys el 55%” de reducció de CO2 el 2030

brussel·les

Front institucional enfront del ramal selvatà de la MAT

RIUDARENES

Fer subterrània part de la línia de tren a Manresa val entre 40 i 60 milions

Manresa
Biden prometrà retallar les emissions a la meitat per al 2030
ESTATS UNITS

Biden prometrà retallar les emissions a la meitat per al 2030

La Diputació aprova ajuts per a l’esport

girona

Polèmica per la recollida d’animals a la Garrotxa

Olot

Els municipis de més de 50.000 habitants hauran d’establir zones de baixes emissions

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel molt ennuvolat

Barcelona