Medi ambient

La finca emblemàtica dels Aiguamolls reneix

La Torre d’en Mornau és al cor d’un projecte impulsat per l’Incasòl de recuperació de les antigues closes

La iniciativa té la implicació de ramaders i del Parc dels Aiguamolls

Cultiu i ramaderia ecològics amb la introducció d’un ramat de l’espècie protegida de vaca de l’Albera que es combina amb la recuperació de les closes i dels estanys dels Aiguamolls, i en paral·lel consolidació dels edificis per a futurs usos públics.

Propietat pública

La Torre d’en Mornau, la finca emblemàtica dels Aiguamolls de l’Empordà, propietat des del 2006 de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), ha deixat de ser objecte de polèmica (vegeu el requadre adjunt) per convertir-se en una aposta de dinamització d’un espai privilegiat al cor del Parc Natural dels Aiguamolls. La venda ja no és a l’ordre del dia des del 2013 i el projecte que hi desenvolupa l’Incasòl és una iniciativa transversal amb implicació del parc natural i dels dos agricultors que des del 2006 conreen terres i crien bestiar, Joan Sala i Joan Dalmau.

“Des de l’adquisició, hem anat actuant per gestionar aquest patrimoni; actuant a poc a poc, en funció de les disponibilitats financeres, s’han anat millorant les coses”, explica Anna Gibert, coordinadora de patrimoni de l’Incasòl. Fins avui la inversió d’aquesta administració a la finca és d’uns 542.093 euros en manteniments, recuperació del paisatge i incloent-hi les obres de consolidació i reparacions als edificis. A part, l’acord amb els dos pagesos comporta a càrrec seu el manteniment de les tanques, desbrossaments i espais en ús.

Amb la reconversió per part de Joan Dalmau a l’agricultura ecològica el 2008 i la introducció des de fa dos anys de 64 caps de vaca de l’Albera, s’ha obert una nova dinàmica. “Posant-hi vaques recuperarem les closes (prats inundables) i això significa que ara cal allargar la infraestructura de reg perquè hi hagi aigua; com que falta aigua a la reserva integral (antic estany de Mornau), també recuperarem l’estany”, hi afegeix Gibert. En la primera fase d’aquest projecte, aquest 2021, s’iniciaran les obres per portar aigua des dels canals de la Comunitat de Regants del Marge Esquerra de la Muga cap a les closes de Mornau.

“Un «win-win»”

“És un win-win”, confirma Sergi Romero, director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Tornar a inundar les closes i els estanys amb aigua dolça ha de permetre revertir la situació provocada per l’activitat humana al llarg dels últims 50 anys, que ha provocat la salinització d’aquestes terres, explica Romero.

La joia de la corona

Ara es tracta de recuperar recs i comportes, recuperar la inundació puntual d’aquests espais i el seu drenatge, i de rebot es recuperarà l’estany de Mornau i la reserva integral dels estanys, on també falta aigua. “La finca Mornau és la millor representació que tenim de l’hàbitat de les closes dins l’àmbit del parc natural, és la joia de la corona”, insisteix Romero. Un hàbitat amb un valor únic pel paisatge, per la fauna i la flora que s’hi desenvolupa, però que havia pràcticament desaparegut i que ara l’Incasòl, el parc natural i ramaders volen recuperar sumant esforços.

La venda fallida del 2012 que ha permès conservar-ho

La Torre d’en Mornau té una superfície de 117 hectàrees, una part de les quals eren closes, aprofitades per a pastura i conreus. El conjunt de la propietat es reparteix entre tres municipis: Pau, Castelló d’Empúries i Peralada (pel poble de Vilanova de la Muga). Al seu interior hi ha el conjunt edificat de la Torre d’en Mornau, format per diverses edificacions i quatre petites masies disperses, catalogat en l’inventari del patrimoni arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat. La torre original (que no és la torre més alta que es veu avui sinó la part més baixa de l’antiga masia) data del segle XVI i es va anar ampliant amb edificis adossats en els segles posteriors. Entre el 1941 i el 1966 va ser propietat de l’exèrcit, que hi va situar una cria de cavalls i un regiment d’artilleria. L’any 2012, en plena crisi econòmica, l’Incasòl va posar a la venda els edificis i unes 90 hectàrees de la finca per 2,5 milions d’euros, fet que va provocar les crítiques dels municipis, el Consell Comarcal i les entitats ecològiques, que van acusar la Generalitat de vendre’s el patrimoni i reclamaven un ús públic de la finca. La venda, però, no es va fer per falta de compradors, i també va fracassar un intent de subscripció popular per adquirir-ho.

Consolidar els edificis per a futurs usos

Dues de les quatre petites masies disperses de la finca s’estan recuperant
Al conjunt principal d’edificis s’han consolidat les construccions i les cobertes
E.C

A banda de les actuacions en curs en part dels terrenys de Mornau per recuperar els hàbitats naturals de les closes i preservar la vaca de l’Albera (una raça autòctona en risc d’extinció), l’altre gran repte de l’Incasòl és la preservació dels edificis de la Torre d’en Mornau. El conjunt, format per diverses edificacions i amb una superfície construïda d’uns 5.345 m², consta en l’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Maria del Mar Mota i Rigobert Albors són els arquitectes de l’Incasòl que s’han encarregat d’aquest camp, en un primer temps preservant la seguretat davant de possibles esfondraments, i progressivament recuperant part dels edificis (fins i tot amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya). El 2020 es van iniciar les obres per recuperar dues de les quatre petites masies disperses (antics habitatges de masovers). Un possible ús d’aquestes cases podria ser per a la logística del parc natural (tasques d’anellament o manteniment).

El repte més important, però, se situa al conjunt d’edificis del nucli principal. Les intervencions més destacades, a partir del 2017, han permès substituir o reforçar les bigues malmeses i reconstruir de nou part de la coberta de la nau principal. “Els primers objectius eren evitar que caiguessin i recuperar, amb delicadesa i respecte, el valor històric d’aquests edificis”, diuen els arquitectes d’Incasòl.

Fet aquest primer pas, la continuïtat de les obres queda subjecta a l’ús que es vulgui –i es pugui– donar a aquests edificis. Un ús que haurà de ser pactat entre els tres municipis i les diferents administracions implicades en la finca. En l’enrenou de l’intent de venda ara fa uns deu anys, es van posar sobre la taula diverses possibilitats: des d’un centre d’interpretació dels tres espais protegits d’aquesta àrea (Aiguamolls, Cap de Creus i Espai Natural de l’Albera) fins a propostes de turisme rural, passant per activitats diverses. Cap d’aquestes propostes s’ha pogut concretar per ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona