Detenen el president d'un grup ecologista per haver cobrat un «impost revolucionari» a empresaris de l'Aran
Segons els Mossos, els exigia fins a 4.000 euros a canvi de no denunciar-los
La investigació va començar fa quatre mesos, arran de la denúncia d'un dels empresaris afectats. Segons els Mossos d'Esquadra, Carlos Montero i l'advocat lleidatà que assessora l'entitat es dedicaven a amenaçar els empresaris d'utilitzar qualsevol irregularitat dels seus negocis per denunciar-los finalment al jutjat si no pagaven. La investigació, que ahir continuava oberta, ha permès constatar que com a mínim deu empreses han estat víctimes del xantatge dels acusats. Les víctimes han fet pagaments de fins a 4.000 euros, segons la policia.
Avalon (Aran Valor Natural) és l'única entitat autodenominada ecologista de la Val d'Aran. La seva activitat se centrava sobretot en la denúncia d'irregularitats de la construcció, i la preservació de la fauna autòctona. La crisi de l'óssa Hvala, la tardor passada, va donar un nou protagonisme a l'entitat. Carlos Montero va arribar a reunir-se a Madrid amb el director de biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, dintre dels contactes del ministeri amb els diversos actors implicats en la reintroducció de l'ós bru. En l'àmbit més local, Montero havia estat particularment bel·ligerant contra l'aprofitament de les antigues cabanes de pastor amb usos residencials per part dels particulars.
De legionari a ecologista
Montero, un home de discurs dur i vehement contra el que anomenava «les màfies que controlen la vall», no tenia actualment un ofici conegut. Abans de crear l'associació ecologista, havia fet de soldat a la legió i durant molts anys es va dedicar professionalment a fer de pintor a la Val d'Aran.
Joan Vàzquez, president d'Ipcena a Lleida, entitat amb qui Avalon va col·laborar puntualment en la campanya per l'óssa Hvala, va lamentar el cop dur que significa per a la imatge de l'ecologisme a les terres de Lleida: «És inconcebible. Demano respecte a la presumpció d'innocència, però també vull deixar clar que treure benefici d'una infracció va en contra dels nostres principis. A Ipcena ens hem trobat el cas contrari: ens ofereixen diners o la possibilitat d'encarregar-nos estudis, i sempre ho hem rebutjat perquè no podem ser part i jutge alhora.»
