Veïns i comerços de l'Arboç viuen confinats per l'N-340
Suporten cada dia amb resignació el soroll, la contaminació i el perill del trànsit que circula per la carretera propietat de l'Estat
Pocs confien que Madrid els escolti i ho resolgui
Per davant de casa de Margarita Gamero i Diego Cuevas passen cada dia 24.000 vehicles, 3.000 dels quals són camions de gran tonatge. Quan són a casa procuren obrir poc les finestres per evitar el soroll constant del trànsit i la contaminació dels motors. Quan surten, ho fan amb el cor encongit perquè travessar l'N-340 s'ha convertit en una gesta heroica ja que pocs conductors respecten els passos de vianants.
Aquest és el dia a dia dels veïns i comerciants que viuen a peu de l'N-340 a l'Arboç, una de les carreteres més col·lapsades del país i que l'Estat té sistemàticament abandonada. Ni fa ni deixa fer. Els alcaldes del Baix Penedès, el Baix Gaià i les Terres de l'Ebre, on es concentren els trams més conflictius de la carretera, fa anys que lluiten per exigir solucions, però Madrid no escolta. Diumenge passat, prop de mig miler de persones convocades pels alcaldes van sortir a l'Arboç per dir prou. Però pocs confien que Madrid reaccioni.
“Fa onze anys que visc a l'Arboç i quan vaig arribar ja es parlava de fer una variant per treure el trànsit del mig del poble”, recorda Maribel Reyes, una hondurenya que, com la Margarita i en Diego, viu resignada a primera línia de la carretera. “El fum dels camions desprèn una pols negra que es posa per tot arreu”, afegeix Maribel. El mateix maldecap que té Maria Carmen Cubero, del bar La Giralda, que fa 17 anys que té el seu establiment a peu de l'N-340 i que se sent doblement perjudicada no només pel soroll i la contaminació sinó perquè no pot tenir taules a fora. Uns metres més amunt, Andrés de la Calle fa trenta anys que regenta el Palau del Pollastre, on sobretot els diumenges es formen llargues cues de gent que hi van a buscar el dinar preparat o el pollastre a l'ast. “A mi els cotxes no em molesten tant perquè molta de la gent que ve aquí es desplaça amb cotxe, però els camions sí que crec que els han de treure”, pensa l'Andrés. Aquesta és la darrera proposta que ha fet la Generalitat, a canvi de bonificar el 50% del preu del peatge als transportistes a canvi d'obligar-los a passar per l'AP-7. Però el PP no creu en solucions transitòries i prefereix esperar quatre anys més, fins al 2019, quan l'AP-7 quedi alliberada de peatge perquè s'acaba la concessió d'Acesa. Però ni els alcaldes estan disposats a esperar tant ni els veïns, a continuar vivint confinats.
LA XIFRA
LA DATA
Quatre passos de vianants, només dos amb semàfor
Els quatre passos de vianants que hi ha –només dos regulats amb semàfor– ni són suficients ni segurs. “Molts conductors no s'aturen i cada any hi ha atropellaments”,
asseguren els veïns.
“Això no és vida. Faré el que calgui per canviar-ho”
Mari Carmen Cubero fa disset anys que regenta el bar
La Giralda al número 19 i diumenge va anar a la manifestació convocada pels alcaldes: “Faré el que calgui per canviar aquesta injustícia.”
“Ja hi estic acostumada; vaig néixer aquí”
Noèlia Holgado, que regenta la Perruqueria Dora, està tan acostumada al trànsit, al soroll i als fums que ni tan sols li molesta. “Potser amb menys cotxes tindria més clients”, admet.
“La sort és que jo no visc aquí; tan sols hi treballo”
Per Mercè Olivella, de Mobles Olivella, el principal problema és el perill per travessar. El trànsit no li perjudica el negoci i afegeix: “La sort és que jo no visc aquí a primera línia, tan sols hi treballo.”
